Skip to main content

Full text of "Catalec illustrat del Museu Santacana de Martorell"

See other formats


CATALEC  ILLUSTRAT 


DEL 


IV&Ü4  SdNTdCdNd 


DE 


MARTORELL 


PER 


Froncesc  Santacano  Romeu 


3J  K  r  <i  K 


j^*a         Jà 


f 


BARCEU  i\. \ 
Estampa  de  Viuda  Domingo  Casanovas.    -  Ronda  Sant  Pau.  67 

Clixés  de  C.  Murtra 
1909 


Es  propietat  del  Autor  que  perseguirá  devant 
la  llei  les  reproductions  de  qualsevol  part  de  /' 
obra  fêta  sens  permis  del  mateix. 


D.  Francesc  Santacana  Campmany 

Fundador  del  ITîuseu 
*    1810  "¡"    1896 


5  =1  -7   ' . 


MTJSETJ 


SAHTACAHA 


DE 


7X\artorell 


r- 


AL  LECTOR 


Com  no  liavéin  d'admirar  tan  preuades  obres,  ya 
(¡ue  tenim  el  goig  de  contemplarlas!  Consérvalas, 
vigilalas  constantment,  perqué  la  degradado  d'ay- 
tals  inarevelles.  deu  ser  naotiu  de  dol  pera  tothom. 

Carta  del  rej  goth  Teodoric,  .1   Símaco,  referintse   .ils  monu- 
ments deis  seus  estats  A  fins  del  V.e  sigle  ) 


EL  présent  Catálec,  no  es  un  tractat  d'  Arqueología,  sino  un  mostruari,  hont  V  arqueo- 
leg  pugui  ordenar,  classiñcar  y  pendre  datos,  per  1'  estudi  d'  aquella  ciencia;  descric 
lo  existent  en  el  Museu,  deis  temps  prétérits,  sens  lligar  uns  objectes  ais  altres,  mes 
que  lo  purament  necessari  pera  la  clara  intelligencia  de  llur  origen.  De  lo  que'n  se 
la  procedencia  exacte  ho  apunto,  de  lo  que  no  la  sé,  ó  tant  sols  ne  dupto,  ho  deixo  y  d'  aqui  ":i 
resulta  que  de  molts  fragments  (principalment  rejoies  castellanes),  tôt  y  sabent-ne  la  proce- 
dencia probable,  no  l'indico,  perqué  al  menys  de  les  existents  en  el  Museu,  no  pue  assegurar 
sigui  la  mateixa  y  per  altre  part,  el  llegidor  que  tingui  interés,  en  saber  hont  s'  han  trovat 
exemplars  d'  aquells,  quedará  satisfet,  llegint  obres  d'arqueología,  algunes  de  les  quais  enu- 
mero al  final. 

Pro  com  tampoc  vull  que  'I  llegidor  's  trobi,  ab  la  pesantor  y  amanerament  d'  un  inven- 
tari  notarial,  he  escrit  al  comensament,  una  lleugera  ullada  histórica  de  conjunt,  sobre  ils 
principáis  edificis,  d'  hont  la  major  part  procedeix. 

Ademes,  sentó  necessari  advertir  qu'  aquest  Museu  es  diferent,  absolutament  diferent 
de  tots  els  demés.  Al  entrar  en  un  d'  aquestos,  vos  trobeu  ab  files  de  pedrés  ab  1'  etiqueta 
y  número  correspondit  á  cada  una  y  segurament  vos  fan  1'  efecte,  deis  rengles  d'  ossos  des- 
conjuntats  y  descarnáis  y  numerats  d'  un  Museu  d'  Anatomía.  Aixó  es  lo  que  no  's  veu  en  el 
présent,  hont  ben  al  revés,  s'ha  procurât  lligar,  emparentar  uns  ab  altres  fragments,  fentne  un 
tôt  armónic,  un  istil  sut  géneris,  que  vé  á  demostrar,  si  ja  no  ho  estés  prou,  que  la  bellesa  en 
arquitectura  no  es  esclusiva  ni  del  gótic,  ni  del  románic,  ni  del  Renaixement  ni  altres  istils 
arquitectónics  antics  y  modems.  Si  aixó  ha  estât  correcte,  vosaltres  ho  direu:  per  ma  pari 
he   trovat  aqueixa  tendencia  v  trovantla  bona  l'he  seguida  tant  qu'  he  pogut. 


X 


\ 


Vull  fer  una  altre  advertencia  y  es  que  ni  un  sol  fragment,  ha  estât  arrencat  de  son  pri- 
mitiu  Hoc,  ab  l'escarpre  y  el  martell  del  colleccionista  atrevit,  sino  ben  al  revés,  quan  la 
turba  inconscient  destruía,  quan  les  mal  aconsellades  autoritats,  manaven  aterrar  els  edificis 
que  tancaven  aquellesjoyes,  baix  pretext  d' incomplertes  reformes,  llavors  fou  quan  el  meu 
avi  les  reculli  caritativament,  conservan  tías  y  vigilantlas  después,  de  la  rapacitat  d'  alguns 
aficionáis,  qu'  á  poder  haurien  fet,  tal  vegada  en  nom  de  la  civiíisació,  ús  deis  destructors  ins- 
truments avans  mentats. 

Después  d' aqüestes  advertencies  qu'  he  cregut  capdals,  vos  prego  que  els  defectes,  que 
deurán  ser  molts,  los  disculpen  tenint  en  compte,  no  ser  escrit  per  cap  literat,  ni  arqueóleg, 
sino  per  un  metje  y  del  demés  preneune  la  bona  voluntat  de 


V 


L'   Autor 


el  qui  per  no  serli  lícit,  per  liéis  de  modestia,  fer  1'  elogi  del  Museu,  transcriu  á  tall  de  Prólec, 
les  pagines  escrites  per  1'  illustre  Castelar  en  1'  album  de  la  casa: 


«  A   LOS   SRES.    SaNTACANA: 

»  Mis  buenos  amigos:  dejo  aquí  escrita  mi  felicitación  por  su  bello  Museo  doméstico.  Los 
huesos  de  las  edades  pasadas  constituidos  por  su  arquitectura,  no  se  han  perdido  para  siempre 
al  estrago  del  tiempo  destructor  y  de  las  humanas  cóleras,  quedan  aquí,  salvados  de  los  siglos 
y  de  los  odios,  por  la  piedad  filial  de  Vds.,  mostrando  como  cada  persona  viva  es  un  tallo  que 
brota  en  los  espacios  del  seno  de  la  muerte.  Los  azulejos  extendidos  por  las  paredes  como 
tapices  orientales  que  deslumhran  por  sus  dibujos  floreados  y  sus  colores  metálicos;  el  zócalo 
de  tantas  columnas  erguidas  junto  á  los  granados  y  las  higueras  como  árboles  animadísimos 
de  una  savia  espiritual;  desde  los  frisos  romanos  hasta  los  ajimeces  árabes  y  hasta  las  venta- 
nas bizantinas;  el  plateresco  en  toda  su  florescencia  junto  al  gótico  en  toda  su  aspiración  á  los 
cielos;  tanto  blasón  de  los  viejos  alcázares  destruidos  con  tantas  efigies  arrancadas  á  los  al- 
tares inundados  por  la  revolución;  este  ang'el  que  parece  batir  sus  alas  y  aquel  doctor  que 
medita  con  los  ojos  fijos  en  sus  libros  de  piedra,  puestos  al  lado  de  las  vírgenes  bizantinas,  á 
quienes  devotos  sin  número  habrán  dirigido  sus  preces  y  moribundos  en  sus  últimas  agonías 
encomendado  sus  almas,  demuestran  como  han  reunido  ustedes  aquí  un  panteón  de  las  edades 
en  que  hay  algo  divino,  algo  superior  á  lo  humano,  el  arte  inmortal  y  la  celeste  inspiración. 
Así  no  tendrá  sentimiento  estético  quien  no  se  alce  al  más  puro  entusiasmo,  contemplando 
como  ha  hecho  una  familia  sola  por  amor  al  arte  y  á  la  historia  lo  que  no  puede  hacer  una 
ciudad.  Admirado,  por  este  admirable  Museo  dejo  el  testimonio  de   su   admiración  aquí. 


»  Martorell,  27  de  Septiembre  de  1896. 


Emilio  Castelar.» 


En  les  principáis  llibreríes,  á  casa  del  Autor,  Rambla  de  Canaletas,  3,  pral.  y  en  el  mateix 
===  Museu  a  Martorell       ■ 


10 


I 


ULLADfi  HISTORIüñ 


Deis  edificis  antics  quals  despulles  formen  lo  principa 


del 


MUSEU 


11 


ULLADA   HISTÓRICA 

Deis  edífícís  antícs  quals  despulles  formen  lo 

principal  del  Museu 


Couvent  de  Xtra.  Sra.  de  Jérusalem 


En  la  segona  meitat  del  segle  XV,  una  devota  senyora  de  Sarria,  nomenada  Rafela  Pa- 
ges, fou  en  devota  pelegrinació  á  la  Terra  Santa,  á  visitar  el  Sant  Sépulcre  y  de  tornada  pasa 
per  Roma  y  obtingué  del  Sant  Pare  permis  per  edificar  un  convent  de  Monjes,  baix  1'  advo- 
cado de  Xtra.  Sra.  de  Jérusalem,  costejant  ella  mateixa  la  pedra  necessaria  á  1'  obra.  Els 
concellers  acordaren,  en  24  de  Novembre  de  1475,  ajudar  á  la  fábrica  del  convent.  Aquest 
se  constituí  sobre  un  terreno  hont  havía  existit  un  altre  convent  de  Monjes  dominiques,  que 
foren  les  primeres  en  establirse  dins  les  muralles  de  Barcelona,  Y  any  1351  y  que  después  se 
trasladaren  al  de  Xtra.  Sra.  de  Mont-Sió. 

El  temple  era  d'  una  sola  ñau,  ab  capelles  laterals  y  cripta  en  1'  ábsis.  Tractantse  cV  una 
cojistrucció  del  sigle  XV,  1'  istil  era  naturalment  gótic.  Contenia  un  petit  claustre  que  no 
arriba  á  acabarse  y  en  els  diferents  indrets  del  edifici  existien  délicats  trevalls  que  1'  avalo- 
raven.  Lo  notable  d'  aquest  convent  era  la  gran  cantitat  de  rejoles  de  totes  les  époques  que 
el  decoraven.  El  chor  de  1'  iglesia  n'  estaba  coberta  ab  unes  de  molt  bon  gust  de  1'  any  1702, 
que  porta  pintat   una   de   les   dites  rejoles. 

Ab  motiu  ile  la  crema  deis  convenís  de  1' any  1835,  evacuaren  les  Monjes  el  convent. 
habitant  en  cases  particulars  unes,  y  en  edificis  escampáis  de  llur  proprietat  altres,  fins  que 
tornaren  á  la  antiga  residencia  en  1846.  Durant  aquest  temps,  va  servir  de  quartel.  primer  á 
un  batalló  de  la  Milicia  Nacional,  vulgarment  dit  de  la  Blusa,  después  d'  un  d'  artillería,  y 
finalment  de  la  guardia  civil  d'  infantería  y  caballería. 

Per  últim  fou  derruit  lo  poc  que  'n  quedava,  formant  avui  part  1'  antic  solar  del  mercat 
de  la  Boquéría,  em  los  entre  les  cases  de  la  Rambla  de  les  Flors,  deis  carrers  del  Carme  y  del 
Hospital  y  del  antic  edifici  del  Hospital  de  la  Santa  Creu. 


13 


II 

Couvent  de  Ntra.  Sra.   del  Carme 


Estaba  situât  en  el  carrer  del  Carme,  y  Hoc  hont  avui  hi  ha  els  carrers  del  Dr.  Dou  y 
d'  en  Fortuny.  El  cronista  Bruniquer  fa  notar  que  en  16  de  Juliol  de  1294  D.  Père  de  Cervelló 
va  fer  una  donado,  pera  que  cremessin  devant  de  la  Verge  del  Convent,  dues  llanties  de  plata 
y  per  tant  en  aqueixa  fetxa  devía  estar  ya  construit.  En  Campmany  creu  que  1'  obra  del  con- 
vent era  de   1287;  pro   en   lo   qu'  están  conformes  tots  els  autors,  es  en  que  1'  edifici  era  del 

segle  XIII. 

Ultimament  tenía  dos  claustres,  el   primitiva,  de  1'  época  de  1'  erecció  del  convent  y  el  se- 

gón  construcció  del  segle  XVII. 

Quan  la  crema  deis  convents  del  1835*  queda  per  complert  inutilisat  el  temple,  y  el  rest 
de  1'  edifici  serví  d'  Universitat  Literaria,  fins  qu'  aquesta  's  traslada  al  nou  edifici,  enderro- 
cantse  llavors  totalment  el  convent,  obrintse  nous  carrers  y  aixecañtse  -noves  cases  en  lo  que 
en  fou  solar. 


III 

Esglesia  de  Sant  Miquel 


Punt  de  gran  controversia,  es  el  destí  del  primitíu  edifici,  de  construcció  romana  y  qual 
paviment  de  mosaic,  se  conserva  en  part  en  el  Museu  Provincial.  Segons  uns  fou  temple 
roma,  dedicat  á  Esculapio,  Jupiter  ó  Neptú,  y  segons  altres  entre  els  quais  en  Pí  y  Arimon, 
no  era  mes,  qu'  uns  banys  publics.  Lo  que  es  cert  es  que  después  se  convertí  en  capella  cris- 
tiana y  que  en  8  de  Maig  de  1 147  se  desploma,  quedant  completament  destruida. 

En  el  mateix  lloc  y  any  comensá  á  edificarse  el  nou  edifici,  que  corresponent  á  1'  época 
en  que  tot  just  comensaba  á  introduirse  1'  ojiva,  fou  un  deis  primers  hont  s'  emplea,  com  suc- 
cehí  també  ab  Sta.  Agna  y  St.  Joan  de  Jérusalem.  Va  acabarse  en  nou  mesos  y  tant  1'  arqui- 
tectura tota,  com  la  volta  de  1'  esglesia,  probaven  bé  que  la  construcció  pertanyía  al  segle  XII. 

En  1868  s'  acordá  1'  enderrocament  de  dit  temple,  y  se  traslada  la  fatxada  á  1'  esglesia 
actual  de  la  Mercé,  en  la  part  del  carrer  Ample,  hont  pot  admirarse. 


11- 


rv 

Palan 


Aquest  edifici,  qu'  estava  emplassat  en  1'  avui  carreree  Templaris  y  en  el  de  Ataúlfo  \ 
altres  propers.  había  pertenescut  á  1'  ordre  militar  del  Temple  y  quan  aquesta  desaparesqué 
el  Papa,  qu'  allavors  era  Joan  XXII,  concedí  tots  els  bens  deis  templers  y  entre  ells  1'  edifici 
en  qüestió,  á  1'  ordre  de  cavaliers  de  St.  Joan  de  Jérusalem.  Adquirí  después  el  Palau  el  ca- 
bildo y  bisbe  de  Vich  y  mes  tart  D.  Père  el  Cérémonies,  en  quai  época  's  coneixia  ab  els 
noms  de  Palau  menor;  Palau  de  la  Reina;  y  Palau  de  la  comtesa.  Fou  después  dd  Rèy  ])<>n 
Marti  y  per  lo  molt  qu'  agradava  á  D.  '  Margarida  de  Prades,  la  seva  esposa,  que  hi  sovin- 
tejava  les  estades,  se  V  anomená  Palau  de  D.  Martí.  Posteriorment  D.  Joan  Iï'd' Aragóló 
dona  á  D.  Gralcerán  de  Requesens,  Governador  allavors  de  Barcelona,  v  per  aquest  motín 
1'  anomenaven  Palau  del  Governador. 

La  fábrica  del  edifici  era  notable  y  molt  poc  se  'n  conserva.  En  son  interior  hi  hávía  un 
saló  quadrat,  ab  una  galería  d'  alfargería,  istil  Renaixement.  També  era  notable  una  galería, 
aixís  mateix  del  Renaixement,  que  's  trobava  en  la  part  meridional  d'  un  pati  quádrat  in- 
terior. 

Com  molts  altres  edificis  antics  de  Barcelona,  fou  enderrocat,  perdentse  casi  per  com- 
plert  lo  mellor  que  contenía. 


Casa  Gralla 


Aquest  edifici  estaba  emplassat  al  carrer  de  la  Portaferrissa,  enfront  del  del  Pí,  y  en  el 
lloc  hont  s'  obre  avui  el  carrer  del  Duc  de  la  Victoria.  Era  pertenencia  de  la  casa  Desplá  y 
Gralla,  unida  avui  á  la  casa  de  Aytona,  Cardona  y  Medinaceli.  La  familia  Desplá  era  provi- 
nenta  de  Lleyda,  en  qual  Catedral  reposan  les  despulles  de  molts  de  sos  avantpasats.  Don 
Joan  Francesc  (Tralla  y  D.  Miquel  Joan  Desplá,  eran  personatjes  importants  en  la  cort,  per 
los  anys  de  1501  á  1512.  En  1520  fou  quan  la  pubilla  d'  aquesta  casa,  s'  uní  ab  el  primogénit 
deis  de  Aytona. 

El  palau  en  qüestió  degué  ésser  construit  en  diferentes  époques,  segons  la  varietat  de 
arquitectura,  en  els  diferents  fragments.  En  1306  en  Pere  Desplá  compra  á  María  Julia  una 
part  del  terreny  qu'  ocupava  y  segurament  debía  comensar  aleshores  la  construcció  del  edifici. 


15 


No  obstant,  aixís  la  fatxada  com  gran  part   del  edifici   sembla  ser   obra  del  1518,  dones  ex 
teix  una  nota,  per  la  qual  los  concellers   de  Barcelona   otorgan  á  Gralla   1'  us   del  aigua  que  , 

abasteixía  la  font  de  la  casa  y   una  part  de  la  cual  diu  aixís:  « atenent  mes  abant  la  gran 

obra  que  lo  dit  Mossen  Gralla   fa  fer  en    la  dita  sua  casa,   per  lo  qual  dita  ciutat  resta  mólt 
embellida  y  decorada 25  Novembre  de  151S.3 . 

Lo  mes  notable  de  tot  1'  edifici  era  la  fatxada.  del  mellor  gust  del  Renaixfement  en  sos 
albors  y  dintre  d'  ella  la  magnífica  portalada,  formada  per  dos  columnes  corinties,  ab  adornos 
en  els  fusts;  1'  are.  molt  ben  esculpit,  tenía  á  cada  cantó  un  medalló  représentant  lluites  entre 
un  monstre,,  un  lleó  y  un  home.  Demunt  la  cornisa,  adornos  de  fullatje  y  fruités,  sostinguts 
per  nois.  La  llinda  pessa  notable,  per  lo  ben  esculturada,  es  la  descrita  en  el  lloc  correspo- 
nent  del  présent  Catálec.  En  les  bases  de  les  dues  columnes,  hi  había  esculpides  dues  ins- 
cripcións  que  diuen:  «Publicae  venustati — Privatae  utilitate,»  que  dona  lloc  á  que  algún  ma- 
licies, fes  congectures  sobre  1'  us  qu'  hauría  tingut  el  Palau,  que  desaparesqué  no  conser- 
vantse  res  mes  que  la  dita  llinda  y  els  medallons  laterals  y  part  del  pati  que  poseeix  un  par- 
ticular de  Barcelona. 

Y  per  mostra  de  com  se  desfeia  Barcelona,  en  aquell  temps,  deis  seus  mes  notables  edi- 
ficis,  veigis  la  manera  com  adquirí  el  raen  avi  aquest  precios  fragment.  Fent  obras  en  la  casa 
de  Martorell  y  nécessitant  pedra  per  un  portal,  passa  un  día,  per  casualitat,  pêl  carrer  de  Pe- 
layo  y  veient  entre  la  pila  de  pedrés,  qu'  allavors  separaven  el  tren  de  Sarria  del  carrer  en  el 
lloc  hont  avui  hi  ha  un  reixat  de  ferro,  se  fixá  en  una  pedra  de  grosses  dimensions  estesa 
entre  altres.  Se  'n  ana  á  trovar  al  encarregat  del  tren  y  demanantli  la  pedra  en  qüestió  li 
contesta  aquéll,  que  ja  se  la  podía  endur,  quedant  en  lo  preu  de  deu  pessetes  qu'  oferí  1'  avi. 
Enviada  la  pedra  á  Martorell  resulta  tota  trevallada  y  fetes  averiguacions  en  demanda  de  la 
procedencia  llur,  resulta  ser  la  llinda  del  portal  principal  del  Palau  deis  Grallas,  que  's  derruí 
poc  temps  avans,  per  obrir  el  carrer  del  Duc  de  la  Victoria  y  que  per  sa  magnitut  la  havien 
posât  allí,  essent  tot  lo  demés  llensat  com  á  pedra  dolenta  al  mar. 


"VI 
Sala   del  Trentenari 


S'  anomenava  aixís  per  reunirshi  en  ella  el  conseil  menor  de  la  ciutat  ó  deis  Trenta,  es- 
pecie de  comissió  permanent  del  Ajuntament,  creat  en  1249  per  D.  Jaume  I  d'  Aragó  y  abo- 
lit en  1  7 14  per  Felip  V.  Ocupava  aquesta  sala  part  del  lloc  qu'  avui  ocupa  1'  obra  nova  y  fou 
construida  en  1559,  com  atestigua  una  lápida  de  marbre  blanc  qu'  ab  caracters  romans  deia; 
«Essent  concellers  los  magnifies  Joan  Bonaventura  de  Gualbes  Donzell  Miquel  Bastida  Pere 
Barreras  ciutadans  Antoni  Gori  Mercader  Joan  Baga  Sastre  feren  aquesta  obra  en  1' any 
1559».  Lo  mes  notoble  d'  ella  n'  era  la  fatxada  d'  istil  Renaixement,  ab  vista  á  un  pati  inte- 
rior, y  de  gust  exquisit.  El  dintell  de  la  porta  estava  sostingut  per  unes  hermoses  jambes  y 
damunt  d'  ell  hi  havía  esculpits  en  pedra,  els  bustes  deis  cinc  concellers  qu'.  erigiren  1'  obra, 
que   son   els   nomenats  en   1'  esmentada   lápida.   El   conceller  en   cap  qu'  estava  en  el  centre, 

-ava  tenir  en  la  ma  dreta,  un  paper,  en  el  qu'  hi  havía  escrit  ab  tinta  qu'  el  temps  s'  havía 


1'» 


;Te«dut  la  següent  inscripció:  Maximi  Deo  gratia  República  Relatores,  concoides  m  Consulaiu 
fuere  135c  .  Dessota  d'  ells  hi  havia  uns  quants  medallons  ab  imatges  de  virtuts  y  al  costat 
uns  altres  ab  bustes  de  massers.  També  fou  derruida  aquesta  preciosa  fatxada,  algún  frag- 
ment de  la  cual  se  conservaba  al  pati  deis  taronjers  de  1'  antiga  Audiencia.  Lo  demés  tôt  se 
perde,  podentse  sortosament  recullir  un  medalló  deis  que  representaven  als  concellers,  els  dos 
deis  massers,  tres  représentant  les  virtuts  cardinals  y  les  jambes  del  portal,  constituint  una 
hermosa  representado  dintre  el  Musen,  del  edifici  de  que  forma  ven  part. 


VII 
Convent  de  Sania   Catarina 


No  m'  estendré  gaire,  parlant  d'  aquest  hermós  edifici,  un  deis  mes  notables  de  Barce- 
lona y  un  deis  que  mes  crudelment  sofriren  de  la  barbarie  é  impetuositat  del  poblé  irreflexiu. 
En  31  d'  (  letubre  de  1223,  el  magistrat  municipal  cedí  als  frares  de  1'  (  >rdre  de  Predicadors, 
unes  cases  pera  construir  un  nou  convent,  en  el  lloc  hont  hi  havía  ¡a  una  capelleta  dedicada  á 
Santa  Catarina,  verge  y  mártir.  El  temple  estava  aixecat  ja  fins  arrencament  de  volta,  envers 
1'  any  1252,  pro  faltant  fondos  per  acabarla.  I).  |aume  1  d'  Axagó,  va  concedir  la  creació  d1 
un  impost  sobre  les  mercaderíes  que  descarregaven  al  molí.  D' aquesta  manera  devía  estar 
completament  construida  1'  esglesia  cap  á  1'  any  126g,  ja  que  en  aquest  temps  estaven  cons- 
truises les  capelles  laterals  que  costejaren  D.  Berenguer  y  D.a  Blanca  de  Moneada,  quals  des- 
pulles foren  depositades  en  una  urna  adosada  á  la  pared  de  la  capella  de  St.  Cinto. 

L'  edifici  tot  ell  era  gótic  segons  el  gust  del  temps,  el  temple  era  gran  y  constava  de 
una  sola  ñau,  (algún  escriptor  li  atribueix  equivocadament  tres  naus),  el  claustre  sumament 
trevallat  v  >'\  cloquer  un  model  d'  esbeltesa  y  atreviment. 

L' any  1825  ne  varen  ser  foragitats  els  frares  y  com  que  la  Revolució  havía  inutilisat 
la  parroquia  de  St.  Cugat,  la  sustituhí  1'  esglesia  de  Sta.  Caterina,  fins  que  fou  totalment  des- 
truida, durant  la  crema  deis  convenís  de  1835,  no  conservantse  apenes  cap  fragment  de  tant 
hermosíssima  obra. 

Aquest  convent  ocupava  lo  qu'  avui  es  mercat  de  Sta.  Catarina  y  algunes  de  les  cases 
deis  voltans. 


Convent  de  Sant  Père  de  les  Puelles 


El  primitiu  origen  d'  aquest  convent  fou,  segons  uns,  la  capella  que  Lluis  el  Piados,  rey 
deis  francs,  aixecá  durant  el  seti  de  Barcelona  1'  any  Soi  y  que  dedica  á  St.  Sadurni,  bisbe,  y 
segons  altres  el  funda  directament  en  un  Hoc  proper  a  la  capella  dita,  el  compte  Suniario 
ó  Sunyer,  dedicando  á  St.  Père  y  per  entrarhi  solament  senyores  solteres,  se  '1  anomená  con- 
vent de  St.  Père  de  les  Puelles,  qu'  en  llati  vol  dir  donzelles  y  quai  nom  li  queda  después. 

Mes  tart,  quan  Almanzor  prengué  á  Barcelona,  profana  el  convent,  donant  lloc  á  escenes 
d'  heroisme  per  part  de  les  monjes,  y  tant  prompte  passât  aquest  période  de  révolta,  fou  quan 
s'  aixecaren  1'  esglesia  y  el  claustre  románics.  1'  últim  la  part  mes  important,  considérât  ar- 
tisticament  de  1'  obra.  El  formaven  sis  archs  en  cada  ala,  separats  en  grupes  de  tres,  per  re- 
forsats  cabirons,  que  li  donaven  un  aspecte  de  robustes  y  serietat,  essent  els  archs  sostinguts 
per  columnes  aparellades,  adornades  ab  capitells  del  mellor  gust  de  1'  época.  Era,  dons,  una 
bella  joia  del  segle  X  y  una  de  les  mes  importans  construccions  de  Barcelona. 

Avui  solament  ne  queda  del  esmentat  edifici  1'  esglesia,  que  serveix  de  parroquia,  per- 
dentse  malhauradament  casi  bé  tôt  el  rest,  dons  fora  lo  existent  en  el  présent  Museu  y  algún 
fragment  menys  important  existent  al  Museu  Provincial,  tôt  lo  demés  se  perde. 


Convent  de   Junqueres 

El  convent  de  Sta.  Maria  de  Junqueres,  fou  ocupat  per  les  monjes  1'  any  1300  y  estava 
situât  entre  lo  qu'  avui  son  carrers  de  Bilbao,  de  Junqueres  y  plassa  d'  Urquinaona. 

L'  arquitectura  corresponía  al  primer  période  del  goticisme,  molt  avans  d'  arribar  aquest 
á  son  période  clásic.  L'  esglesia  fou  trasladada  pedra  per  pedra  al  carrer  d'  Aragô,  hont  ser- 
veix d'  esglesia  parroquial  de  la  Concepció,  y  pot  veurer  's  sempre,  per  lo  quai  no  la  descric. 
El  claustre  era  paregut  al  de  Sta.  Agna  y  junt  ab  lo  demés  del  convent  fou  derruit,  sens  con- 
servarsen  apenes  res  mes  que  lo  del  présent  Museu. 


+"~ 


'V 


forres  de  Canaletes 


Estavan  situadesal  cap  d'  amunt  de  la  Rambla  y  se  comensaren  á  aixecar  en  1377  junt 
ab  la  muralla  del  tercer  y  últim  clos.  Eren  de  magestuós  aspecte  y  medían  14  varas  de  dia- 
mètre per  37  d'  elevació  y  foren  demolides  en  1855,  ab  motiu  del  non  plan  d'  ensanche. 

En  la  torre  dreta  hi  havi'a  una  gran  porta  semicircular  que  donava  al  Nort  y  s'  anome- 
nava  de  St.  Sever,  tenint  dit  nom  esculpit  ab  Hêtres  gotiques  demunt  1'  are.  Dita  porta  s'  obrí 
ab  motíu  d'  una  peste,  después  de  la  quai  se  feu  una  professé  de  gracies  á  St.  Sever  en  lo 
any  1489. 

Abdues  torres  junt  ab  el  portal  varen  enderrocarse  al  comensar  1'  ensanche,  al)  1'  objecte 
de  facilitar  la  sortida  cap  els  afores  per  la  part  de  la  Rambla,  sens  haver  d'  anar  á  voltar  peí 
portal  del  Ángel. 


:k:t 
Oonvent  de  Mont-Sió 


Pertanyía  á  religioses  dominicanes  que  después  d"  haver  estât  en  diferents  indrets  de  la 
ciutat  y  en  cases  mes  ó  menys  apropiades,  de  les  quais  fou  1'  última,  la  qu'  hi  havía  en  el  lloc 
hont  s'  aixecá  después  el  convent  de  Sta.  Alaría  de  Jérusalem,  se  trasladaren  finalment  al  con- 
vent  de  clergues  regulars  de  St.  Agustí,  dit  vulgarment  de  /rares  del  sac.  existent  á  la  plassa 
de  Sta.  Agna,  hont  hi  havía  una  capelleta  dedicada  á  Xtra.  Sra.  de  Mont-Sió.  d'  hont  pren- 
gué  aquest  nom  el  convent.  Aquest  era  sencillísim  y  sens  cap  adorno  en  la  fatxada,  essent  lo 
mes  notable  1'  esglesia  d'  una  sola  ñau,  y  el  claustre  bella  obra  del  segle  xiv  ó  XV  y  paregut 
al  del  convent  de  Junqueres.  L'  any  1835  degueren  les  monjes  abandonar  el  convent,  servint 
allavors  de  cuartel  á  la  Milicia  Nacional,  tornanthi  después  les  monjes  en  1S46  y  venentse  '1 
mes  tart  y  enderrocantlo  pera  trasladarse  reconstruhint  part  del  convent  á  la  Rambla  de  Ca- 
talunya, hont  encare  existeix. 


11 


\ 


:x:n 

Portais   de   Mai- 


La  construcció  d'  aquets  portais  no  ofería  res  de  particular  y  fou  acabada  al  menys  en 
part  en  1842,  si  bé  no  s'  enllestiren  mai  del  tôt.  Comunicaven  la  ciutat  ab  el  mar  pêl  cantó  de 
la  Barceloneta  y  eren  les  ultimes  portes  que  's  tancaven,  de  modo  que  hi  havía  una  gran 
cúrrua  de  gent  qu'  havíen  fet  tart  per  entrar  per  les  altres  portes  de  la  ciutat.  L'  unie  adorno 
que  cridava  1'  atenció  eren  dos  caps  de  medusa,  de  gran  tamany,  un  á  cada  cantó,  per  qual 
forat  de  boca  oberta  podien  els  centinelles  vigilar  els  defores.  L'  un  se  perdé  y  1'  altre  es  lo 
existent  en  aquest  Museu. 


XIII 

Casa   qu"  habita   Cervantes 

Com  á  dato  sobre  la  mateixa  no  faré  mes  que  transcriurer  lo  que  diu  Pí  y  Arimón.  «So- 
bre el  baleó  del  cuarto  tercer  de  la  casa  número  43  del  carrer  de  la  muralla  de  mar,  sobresurt 
entre  varis  adornos,  un  bust  en  ait  relleu,  que  segons  tradició,  representa  al  inmortal  Cervan- 
tes y  fou  posât  allí  en  memoria  d'  haverhi  habitat  el  príncep  deis  escriptors  espanyols.  >  El 
carrer  de  la  muralla  de  mar  es  1'  avui  Passeig  de  Colón  y  la  casa  porta  avui  el  número  33. 


20 


T 


Castell   de   Roca-fori 


A  poca  distancia  de  Martorell  y  aprop  del  i.inii  que  porta  á  Castellvi  de  Rosanés  se 
trova  aquest  derruit  castell,  situât  demunt  d'  une  abrupte  roca  y  dominât  per  una  banda  per 
un  altre  turó  de  mes  alsada  que  '1  que  li  serveix  de  base.  Havía  pertenescut  als  cavaliers 
Templers  y  son  origen  deu  datar  de  molts  anys,  corn  demostra  1"  istil  Románic,  y  els  sencills 
adornos  que  figuren  en  la  porta  de  1  '  esglesia  unie  que  s  conserva  de  lo  primitíu,  ademés  de 
alguna  cisterna  y  trossos  de  murs,  dones  la  coberta  de  1'  esglesia  que  's  conserva  en  part 
també,  es  de  construcció  relativament  mes  moderna,  com  demostra  sa  factura.  Aquest  castell 
deuria  ésser  abandonat,  al  serho  tots  els  del  seu  genre,  conseqüencia  del  cambi  de  condicions 
estratégiques,  qu'  ab  el  cambi  d  armament  v  procediments  de  guerra  s'  efectúa.  Casi  tots  els 
adornos  gravats  en  les  pedrés  d'  aquest  castell,  son  creus  y  estrelles  geométricament  trasades. 


Ermita   de   Sta.   Mar^aiïda 


A  prop  també  de  Martorell  y  poc  séparât  del  anterior  existeix  una  antiga  ermita  baix 
1'  advocado  de  Sta.  Margarida.  que  dévia  ésser  en  sos  bons  temps,  una  hermosa  capella  romá- 
nica si  'ns  atenim  á  lo  poc  que  queda  y  als  capitells  que  d'  ella  procedeixen.  Cap  allá  al  se- 
gle  XVI  degué  sofrir  alguna  modificado,  decorantse  allavors  ab  rejoles  blaves  de  fabricado 
catalana,  qu'  en  cantitat  bastant  regular  s'  han  trovat  en  la  mateixa.  L'  ermita  actual  ha  per- 
dut  molt  del  seu  esperit  á  copia  de  reformes  y  embl  an  qui  nades  que  per  arreglarla  s'  hi  han 
practicat. 


21 


I 


REJ0LE5 


23 


Rejoles 


NECCIO     A. 


Rejoles  catalanes  y  valencianes  deis  segles  XV  y  XVI 


A'."  i .  —  F.s  1'  escut  de  1'  Abadesa  del  convent  de  St.  Pere  de  les  Fuelles  D.'1  Isabel  Des- 
bosch,  que  governá  el  convent  desde  1517  a  1  321. — Fabricació  catalana. 

A "."  2. — Imitació  catalana  de  rejola  valenciana  y  1'  exemplar  procedeix  del  convent  d' 
Agustins  de  Miralles,  entre  Martorell  y  <Telida. — Fah.  catalana. 

N.°  3. — Imitació  com  1' anterior  de  rejola  valenciana  y  de  procedencia  desconeguda.— 
Fab.  catalana. 

N.°  _/..  Rejola  de  pavimeni  que  's  coneix  en  castellá  ab  el  nom  à? olambrillas,  de  diferents 
combinacions. — Fab.  valenciana. 

N."  5. — Frocedeix  del  convent  d'  Agustins  de  Miralles  entre  Martorell  y  Gélida.— F"ab. 
valenciana. 

N.°  6.  -  Rejola  de  mida  un  xic  superior  á  1'  ordinaria  de  les  rejoles  y  que  per  la  natura- 
lesa  del  dibuix  y  els  clars  y  obscurs  que  presenta,  sembla  ser  quelcom  posterior  al  segle  xvi 
ó  al  menys  de  fins  del  mateix.  Fou  trovada  junt  ab  altres  fragments  del  Palau  de  Barcelona  y 
es  segurament  de  fabricació  catalana. 

.Y."  7. — Procedeix  de  S.  Antoni  Abad  de  Barcelona. — Fab.  valenciana. 

N.°  8. — Armes  de  Can  Aguilera  ó  Can  Auquel  de  1'  Aguilera  en  el  Plá  del  Panados. — 
Fab.  catalana. 

A."  9. — Procèdent  de  la  Catedral  de  Barcelona.  Te  el  dibuix  en  relleu  y  gust  moresch 
alicatat,  ja  sía  de  relleu  per  donarli  mes  vida  ó  perqué  l'enrejolat  fos  menys  relliscós.  En  Font 
y  Gumá  creu  qu'aquesta  rajóla  deu  ser  de  les  que  Pere  IV  encomená  al  Batllc  General  del 
Regne  de  Valencia,  ja  qu'es  notable  la  circunstancia  d'haver  sigut  colocades  en  un  seti  que 
comunicava  ab  el  Palau,  essent  també  notable,  que  d'exemplars  com  aquest  no  se  n'  han  vist 
en  lloc  mes — Fab.  valenciana. 

N.°  10. — Procèdent  del  claustre  de  Xtra.  Sra.  de  Jérusalem  El  dibuix  gótic   poc   detallat, 


> 
^ 


"V 


4N 


representa  en  la  cenefa  el  cordó  de  S.  Francesh,  de  quai    ordre  eren  les   monjes  del  convent  y 
en  el  centre  uns  aucells  que  recorden  lo  que  's  conta  de  S.  Francesh. — Fab.  catalana. 

N.°  //.—Procèdent  del  convent  de  S.  Geroni  de  la  Murtra,  prop  de  Badalona. — Fabrica- 
ció  catalana. 

Ar."  12. — Representa  els  atribuís  de  St.  Père  y  procedeix  del  convent  de  les  Puelles  del 
mateix  nom.  Aigu  ha  dit,  equivocadament,  que  procedía  del  castell  de  Gélida. — Fabricado 
catalana. 

M."  i  ?. — Te  una  mica  de  relleu  que  fa  que  el  dibuix  resalti  mes.  — Procedeix  del  castell 
de  Centelles.  Fab.  valenciana. 

H."  /^. — Procèdent  d'  un  convent  qu'  ocupava  part  del  Palau  deis  Ducs  de  Gandía. — Fa- 
bricado valenciana. 

A."  i  5. — Rejola  ab  lleug-er  relleu  quai  procedencia  ignore -Fab.  valenciana. 

N.°  16. — Procèdent  del  paviment  del  convent  de  Santés  Creus,  á  la  provincia  de  Ta- 
rragona. 

A'".0  ij. — Procèdent  del  convent  de  St.  Domingo  de  Valencia  qu'  avui  serveix  de  Capita- 
nía General.  L'  inscripció  qu'  en  una  sola  rejola  es  incomplerta  din  en  quatre  d'  elles:  «Bon 
régiment;  e  ab  saviesa;  e  ab  sana  pensa;  ab  diligencia». — Fab.  valenciana. 

N."  18. — Escut  del  Abad  Jaume  Valls  del  Monestir  de  Santés  Creus  que  governá  de  1502 
á  1526.  Son  les  mateixes  armes  que  's  trovan  al  sépulcre  de  dit  Abad  en  la  Sala  Capitular  del 
propi  Monestir. — Fab.  catalana. 

N."  ig. — Rejola  sencillíssima  y  altament  decorativa  dibuixada  ab  relleu  y  procèdent  del 
convent  de  Ntra.  Sra.  de  Jérusalem. — Fab.  catalana. 

N."  2o. — Rejola  semblanta  á  las  de  números  2  y  3  ab  el  dibuix  mes  descuidat  y  quai  pro- 
cedencia ignoro. 

N.°  11 . — Procedeix   del  Monestir  de  St.  Père  de  les  Puelles. — Fab.  catalana. 

N.°  22.  —Procèdent  de  Termita  de  Sta.  Margarida  de  Martorell. — Fab.  catalana. 

N.°  28  y  24.. — Rejoies  analogues  á  las  del  n.u  19  y  corn  ella  procedents  de  Ntra.  Sra.  de 
Jérusalem.  — Fab.  catalana. 

A".0  25.  —  Es  l'escut  del  abat  Porta,  que  segons  Finestres  régi  el  Monestir  de  Poblet  de 
1502  á  1526.  El  sépulcre  d'  aquest  Abat  se  troba  en  la  sala  capitular  del  Monestir. — Fab.  va- 
lenciana. 

N  °  26. — Rejola  verda  de  mitja  fulla,  molt  usada  en  les  antigües  construccions  per  arri- 
madors  y  sota  balcons.  L'  inclueixo  en  el  catálec  per  mes  que  no  sigui  de  gran  valor,  per  la 
sencillos  y  varietat  de  combinacions  á  que  dona  lloch,  y  ademes  lo  existir  en  diferents  llocs  y 
en  gran  abundancia  no  li  sustreu  res  de  son  valor  artístic. 

N."  2j. — Escut  del  abat  D.  Joan  de  Guimerá,  que  goberná  al  Monestir  de  Poblet  de  1564 
á  1583.  Algú  1'  ha  atribuida  al  abad  Antón  Buada  que  '1  reg-i  de  1499  á  1502. — Fab.  valen- 
ciana. 

N.°  28. — Procèdent  del  convent  de  monjos  cartuixos  de  Montelegre,  prop  de  Badalona. 
El  dibuix  conté  uns  carácters  cufies  y  es  de  primers  del  segle  XV. — Fab.  valenciana 

N."  2g. — Escut  del  abad  Père  Caixal  del  Monestir  de  Poblet. — Fab.  valenciana. 

N.°  3o. — Rejola  blava  de  mitja  fulla. — N'  hi  havia  en  diferents  edificis  antics.  Els  exem- 
plars  existents  en  aquest  Museu  procedeixen  de  Ntra.  Sra.  de  Jérusalem. 

A\°  3 1 . — Procèdent  del  palau  deis  Borjes  á  Gandía. — Fab.  valenciana. 

A^'0  32 . — Procèdent  del  convent  de  Mont  Sió  á  Barcelona. — Fab.  catalana. 

N."  33. — Segons  un  autor  es  copia  d'  un  exemplar  castellá  de  cuerda  seca.  F'  exemplar 
es  procèdent  de  Sta.  Margarida  á  Martorell. — Fab.  catalana. 

A'.0  34. — Procedeix  del  claustre  gótic  del  Monestir  de  Montserrat.  —  Fab.  catalana.  Forma 
la  cenefa  del  dibuix  de  la  rejola.  n.°  63. 

N.°  35. — Del  convent  de  Mont  Sió — Fab.  catalana. 


26 


.V."  36. — Procèdent  del  Monestir  de  St.  Père  de  les  Puelles. — Fab.  catalana. 

A.0  57.     Procèdent  del  convent  de  Mont  Sió  de  Barcelona. — Fab.  catalana. 

A".11  3 8.  -  Si  be  algún  autor  diu  que  d'  aqüestes  rejoles  se  n'  ignora  la  procedencia,  els 
exemplars  existents  en  aquest  Museu  procedeixen  coin  1'  anterior  del  convent  de  Mont-Sió. — 
Fab.  catalana. 

N.°  3g. — D'aquest  exemplar  n'ignoro  la  procedencia. — Sembla  ser  de  fabricado  catalana. 

N.°  40. — N'  hi  havía  en  varis  edificis  antics  de  Barcelona.  La  majoría  deis  exemplars  d' 
aquest  Museu,  son  del  convent  de  Ntra.  Sra.  de  Jérusalem. — Fab.  catalana. 

-V."  41,  42  y  43. — Procedeixen  del  Monestir  de  Montserrat. — Fab.  catalana. 

N."  44. — Rejola  de  fabricado  catalana,  copia  del  dibuix  d'  una  de  valenciana  y  quai  pro- 
cedencia ignore 

N."  45.  —  Procèdent  del  Monastir  de  St.  Père  de  les  Puelles. — Fab.  catalana. 

N."  46. — Mateixa  procedencia  y  fabricado  que  l'anterior. 

xV.°  4/ . — Procedeix  del  Monestir  de  Santés  Creus,  hont  n'hi  havía  en  molta  abundancia. 
— Fab.  catalana. 

N."  48. — Procèdent  del  Monestir  de  Montserrat  com  les  de  números  41,  4J  y  43  y  com 
ella  del  1530  y  de  Fab.  catalana. 

N."  4g. — Procèdent  de  Santés  Creus  a  Tarragona. — Fab.  catalana. 

N.°  5o. — Deis  nombrosos  exemplars  d"aquest  dibuix  existents  en  el  Museu,  n'  hi  hade 
procedents  del  Monestir  de  Montserrat  y  d'  altres  de  Xtra.  Sra.  de  Jérusalem. — Fab.  catalana. 

N.°  5 1  — Procèdent  del  Monestir  de  St.  Père  de  les  Puelles. — Fab.  catalana. 

N.°52. — Procedents  algúns  exemplars  de  Xtra.  Sra.  de  Jérusalem. —Fab.  catalana. 

iV.°  5  9. — Procedents  com  1'  anterior  en  sa  majoría  del  convent  de  Jérusalem.-  -Fab.  ca- 
talana. 

TV.0  54. — X"  ignoro  la  procedencia. — Fab.  catalana. 

N."  55. — Els  exemplars  d'  aquest  Museu  procedeixen  d'  una  antiga  casa  particular  de 
Barcelona  al  carrer  de  Moneada. --Fab.  catalana. 

N."  56. — Procedents  de  la  mateixa  casa  que  la  anterior.  X"  hi  havía  també  al  castell  de 
Mataró. — Fab.  catalan, 1. 

N.°  5y. — Procèdent  del  convent  de  Jérusalem. — Fab.  catalana. 

N."  58. — Els  exemplars  d'  aquest  Museu  son  procedents  de  la  casa  de  la  ciutat  de  Bar- 
celona, haventse  'n  trovat  també  en  altres  llocs. — Fab.  catalana. 

A "."  5g. — X'  ignoro  la  procedencia. — Fab.  catalana. 

N."  60.—  Procèdent  del  Monestir  de  Santés  Creus. — Fab.  catalana. 

N"  61. — Procedents  del  couvent  de  Xtra.  Sra.  de  Jérusalem. — Fab.  catalana. 

N."  62. — Procedeixen  els  exemplars  d"  aquest  Museu  en  sa  majoría  del  convent  de  Mont- 
Sió  y  algúns  del  Monestir  de  Montserrat.  —  Fab.  catalana. 

Ar."  63.  —  Procèdent  del  claustre  gótich  del  Monestir  de  Montserrat.  (V.  el  n."  34) — Fabri- 
cado catalana. 

N.°  6'^.  — Procedents  de  1'  ermita  de  Sta.  Margarida  á  Martorell. — Fab.  catalana. 

Ar.°  65  y  66. — Procedents  del  convent  de  Xtra.  Sra.  de  Jérusalem  y  de  Olérdola  á  Sant 
Miguel  d'  Erdol. — Fab.  catalana. 

N.°  6j. — Del  palau   deis  Borjes  á  Gandía  y  de  la  cartoixa  de  Segorbe. — Fab.  valenciena. 

A'.°  68. — -El  centro  de  la  rejola  figura  una  catapulta  y  1'  inscripció  del  voltant  diu:  «Vos- 
tre  virtut  de  mos  merits  lo  guardo  .  Procedeix  d'  una  casa  del  carrer  de  1'  Avellana  de  Va- 
lencia, propietat  del  marqués  de  la  Almunia. — Fab.  valenciana. 

N."  6g,  70  7/  y  72. — Del  paviment  de  la  primitiva  Catedral  de  Barcelona.  Aqüestes 
petites  rajóles,  si  be  mes  primitives  y  d'istil  diferent  de  les  que  composan  aquesta  secció,  las 
hi  he  incluídes,  per  ser  entre  tots  els  grupos  del  présent  Catálec,  el  mes  apropiat  per  incluirlas. 


N."  7-?-— El  dibuix  d'  aquesta  rajóla  representa  una  carda  y  era  el  distintiu   del  gremi  de    ^ 
panyers  de  Valencia. — Fab.  valenciana. 

JV."  74.— N'  ignoro  la  procedencia.— Fab.  valenciana. 

N°  y 5.  —  Procèdent  del  paviment  de  les  sales  Borgia   del   Vaticá,  manades    construir    peí 
Papa  Alexandre  VI,  d'  origen  valencia  en  1492.— Fab.  valenciana. 

N.°  76  y  77. — Rejoles  qual  procedencia  ignoro. 

J\¡°  y 8. Procèdent  de  1'  ermita  de  Sta.  Margarida  de  Martorell. — Fab.  catalana. 

N.°  79- — Rejola  catalana  qual  procedencia  gnoro. 

N.°  80  al  86. — Com   las   deis   núms.  69  al  72  de  les  quais   son    germanes,  provenen  de  la 
primitiva  Catedral  de  Barcelona. 


SECCIONA    .4.    Y    Ï3 


Apendix 


N.°  87. — Rejola  triangular  que  devía  anar  combinada  ab  altres.  Procèdent  de  la  cartoixa 
de  Segorbe. — Fab.  valenciana. 

N.°  88. — Procèdent  també  de  la  cartoixa  de  Segorbe. — Fab.  valenciana. 

N.°  8g  y  go.  —  Rejoles  dibuixades  ab  relleu  y  procedents  abdues  de  la  cartoixa  de  Segor- 
be. La  segona  principalment  te  un  dibuix  de  marcat  gust  moresch. 


OBSERVACIÓ. — Dech  fer  una  aclaració  y  es,  que  de  les  rejoles  catalogades,  en  sa  ma- 
joría,  n'  hi  han  en  el  Museu  objecte  del  présent  Catálec,  varis  exemplars,  d'  algunes  d'  elles 
en  gran  cantitat,  de  modo  qu'  están  collocades  décorant  la  casa  en  combinació  ab  fragments 
arquitectónics;  y  aquesta  observació  no  deu  referirse  solament  á.aquesta  secció  de  rejoles  ca- 
talanes y  valencianes,  sino  també  y  principalment  á  les  de  colors  deis  segles  XVII  y  XVIII 
qu'  encara  existeixen  en  mes  gran  nombre.  Aixó  dona  al  présent  Museu  un  carácter  y  origi- 
nalitat,  que  no  té  absolutament,  cap  mes  Museu  d'  Espanya,  ni  del  extranger. 


28 


a 


<;^-î 


»  »  %■ 


«*v¿ 


tf@3aft 


20 


2:3 


24 


IV 


■lu 


;í5 


36 


\  I 


*á±ááJJ 


/  V 


VII 


18 


vin 


53 


54 


IX 


59 


60 


X 


61 


XI 


67 


■ 


Ü9 


Ti  l 


SSSEHgl 


e$mie£\ 


68 


*g 


71 


XII 


81 


8-¿ 


NO 


XII   BIS 


88 


90 


Rejoles 


SECCIÓ     13 


Rejoles  castellanes  y  árabes 


De  la  majoría  d'  aqüestes  rejoles  de  la  présent  secció,  á  consecuencia  d'  haver  sigut  recu- 
llides  y  colleccionades  de  manera  molt  diferenta  á  les  de  les  seccions  A  y  C  que  foren  tretes 
directament  deis  llocs  d'  origen,  n'  ignoro  la  procedencia.  Está  ciar,  que  de  casi  be  totes,  po- 
dría indicar  la  procedencia,  pro  sería  prenent  datos  de  llibres  que  tracten  del  asunte  y  com  ja 
he  advertit  avans  que  no  'm  proposava  al  escriuror  aixó,  fer  un  tractat  d'  Arqueología,  sola- 
ment  enunciaré  la  procedencia  d'  aquelles,  qu'  he  sabut  directament,  que  son  molt  poques,  en 
la  seg'uretat  que  1'  intelligent  qu'  aixó  llegeixi,  trovará  les  de  les  demés  com  ho  he  fet  jo  ma- 
teix,  axis  es  que  ni  tant  sols  les  enumeraré,  dons  ja  ho  están  en  els  dibuixos. 


N.°  8  y  g. — Son  procedents  de  la  Catedral  de  Zaragoza. 
N."  16. — Procedeix  de  1'  Alhambra  de  Granada. 

N."  ¡8  y  20. — Procedents  també  de  1'  Alhambra  com  el  n."  it>  ab  el  quai  fan  joch. 
N."  2J. — Procedeix  de  1'  anomenada  Judería  á  Girona,  conegut  avui  també  per  Montjuich. 
N.°  3-f  y  35. — Procedents  de  1'  Alhambra  de  Granada.  Les  demés  son  totes  rejoles  espa- 
nyoles  de  diferentes  procedencies  com  ja  he  indicat  avans. 


XIII 


::£r:"icr>s 


mm 


¿**jt+úí 


<ÏSÏ&2^ 


m 


t&m 


l:i 


XIV 


o 


Aj^A    A** A 


17 


2(1 


XV 


30 


31 


Wl 


::  : 


ai 


37 


Mil 


::n 


;  ' 


M) 


m 


12 


I  : 


Rejoles 


SECCIÓ      O 


Rejoles  de  colors  deis  segles  XVII  y  XVIII 


.Y."  /. — Quadro  de  sis  rejoles  représentant  un  yerro  de  flors  que  cobría  les  parets  del 
chor  de  1'  esglesia  de  Xtra.  Sra.  de  Jérusalem.  En  aquest  Musen  n'  existeixen  en  gran  abun- 
dancia, de  manera  qu' ab  elles  s'   ha  cobert   gran   part  del   menjador,  combinantles  ab  altres 

dibuixos. 

N.°  2  y  V-  De  dibuix  molt  semblant  y  sumament  sencill.  abdúes  procedeixen  del  cou- 
vent de  Jérusalem. 

X"  4,  5  v  6.  — Variants  d'  un  mateix  dibuix  procedeixen  la  primera  del  convent  de  Jéru- 
salem y  les  altres  dues  de  antigües  cases  particulars  de  Barcelona. 

.V."  7.  — Procedents  del  convent  de  Xtra.  Sra.  de  Jérusalem.  Les  existents  en  el  Musen. 
decoran  el  sofá  descrit  en  la  secció  de  fragments  arquitectónics. 

X."  8.— Quadro  constituhit  per  21  fragments,  représentant  1'  impresió  de  les  llagues  de 
Cristo  á  St.  Francesch  y  procedeix  del  convent  de  Xtra.  Sra.  de  Jérusalem,  quais  monjes  per- 
teneixien  á  1'  ordre  d'  aquell  Sant. 

y."  9. — Quadro  représentant  á  Sta.  Eulalia  ab  la  creu,  format  per  20  rejoles,  que  proce- 
deixen de  F  esglesia  de  Martorell. 

W  /o.  — Format  per  15  rejoles  y  procèdent  del  convent  de  Xtra.  Sra.  de  Jérusalem. 

JV."  //.—Representa  á  St.  Pere  dibuixat  en  12  rejoles,  procèdent  d'  una  casa  particular 
de  Martorell. 

N.°  12  y  /.?.—  Rejoles  de  dibuix  paregut:  précédents  abdúes   del  convent   de  Sta.  María 

de  Jérusalem. 

X."  14.      Dibuix  de  cenefa  procèdent  del  convent   de    Xtra.    Sra.    de  Jérusalem   y   d' una 

antiga  casa  particular  de  Barcelona. 

Ar."  1 5.     Dibuix  també  de  cenefa,  procèdent  d'  una  casa  particular  de  Barcelona. 

.V."  16  y  17.  Exemplars  qu"  existien  en  varis  edificis  antics  y  ademes  en  1'  esglesia  de 
Martorell. 


iV.0  1 8. — Joch  de  quatre  rejoles  per  fer  el  dibuix  complert,  procèdent  de  Ntra.  Sra.  de 
Jérusalem. 

N."  ig. — Procèdent  d'  una  antiga  casa  particular  de  Barcelona. 

N.°  20,  21  y  12. — Rojoles  de  gust  refinat  en  el  dibuix  procedents  també  del  convent  de 
Jérusalem. 

JV.°  a3. — Rejola  adornada  ab  una  estrella  geométricament  trasada  y  de  la  quai  n'  hi  han 
exemplars  de  diferents  mides  y  de  varia  procedencia. 

iV.°  24.  y  25. — Rejoles  paregudes  també  y  coin  la  majoria  procedents  també  del  convent 
de  Jérusalem. 

N."  26  y  27 . — Procedents  abdúes  d'  antigües  cases  particulars  del  carrer  de  Moneada  de 
Barcelona. 

N.°  28  y  2Q. — Models  exquisits,  principalment  la  segona,  de  gust  altament  decoratiu 
procedents  de  Ntra.  Sra.  de  Jérusalem.  L'  última  revesteix  en  gran  part  el  safreix  descrit  en 
la  secció  de  fragments  arquitectônics. 

N.°  3o  al  35. — Procedentes  totes  elles  de  cases  particulars  de  Barcelona,  essent  les  dos 
ultimes  mes  modernes,  corn  pot  judicarse  pêl  dibuix  y  colorit  molt  menys  cuidats. 

N.°  36  al  41. — Procedents  totes  de  cases  particulars  de  Barcelona. 

N.°  del  4.2  al  4.7 . — Rejoles  originalisimes  les  dos  primeres,  de  les  que  no  cree  hi  hagi 
exemplars  en  Hoc  mes,  y  exquisidament  decoractives  les  quatre  ultimes,  procèdent  totes  elles 
del  convent  de  Jérusalem. 

N."  del  48  al  77. — Rejoies  de  les  dites  d'  arts  v  oficis  de  la  primitiva  época  de  les  mate- 
xes  per  lo  quai  son  interesantísimas.  Totes  elles  procedeixen  de  Ntra.  Sra.  de  Jérusalem. 

N."  del  j 8  al  107. — Rejoies  d'  arts  y  oficis  en  sa  segona  época  de  decadencia  y  poste- 
riors  á  les  avans  dites  é  inferiors  á  elles  en  dibuix  y  colorit.  S'  han  recullit  en  diferents  in- 
drets  y  cases  particulars  de  Barcelona  y  Martorell. 

N.°  108  y  iog. — Dos  hermosíssims  quadros  de  rejola  représentant  escenes  de  la  vida  y 
martiri  de  Sta.  Eulalia  barcelonesa,  procedents  de  1'  esglesia  de  Martorell. 

./V.0  1 10. — Joch  de  rejoies  figurant  una  columna  salomónica,  adornada  ab  fulles  y  aucells 
procèdent  també  de  1'  esglesia  de  Martorell  y  que  separava  els  quadros  del  martiri  de  Santa 
Eulalia,  dos  deis  quals  son  els  descrits  are  mateix. 

Ar.°  ni  al  1 18.  —Variais  dibuixos  de  cenefa  tots  ells  procedents  del  convent  de  Jéru- 
salem. 

N.°  iiç. — Quadret  incomplert  de  12  rejoles,  de  dibuix  barroc,  formant  angels  y  altres 
adornos  de  1'  esglesia  de  Martorell. 

N.°  120. — Joch  de  rejoles  formant  un  bonic  jerro,  procèdent  d' una  casa  particular  de 
Barcelona. 

N.°  121. — Rejoleta  petita  procèdent  del  convent  de  Jérusalem. 

N.°  122. — Rejoles  de  dibuix  descuidat,  pro  d'  efecte,  procedents  del  convent  de  Jéru- 
salem. 

N."  123. — Jerro  parescut  al  de  n.°  1  procèdent  del  convent  de  Jérusalem  y  que  sembla 
ser  anterior  á  n'  aquell. 

N.°  1 24,  125  y  126. — Rejoles  totes  tres  procedents  del  convent  de  Jérusalem. 

N.°  .r.27.-— Jerret  procèdent  d'  una  casa  particular  de  Martorell. 

N.°  1 28  al  i32. — Rejoles  de  diferents  dibuixos  procedents  de  cases  antigües  particulars 
de  Barcelona,  menos  les  dos  ultimes  de  Martorell. 

N.°  i33.— Grupo  de  rejoles  procedents  d'  un  altar  lateral  de  1'  esçlesia  de  Martorell. 


32 


XVI 11 


--© 


c. 


HflH 

A    ' 

S                   \u 

XIX 


\\ 


■ 1 


\-¿ 


13 


15 


XXI 


18 


l!) 


20 


c. 


XXII 


;-_^<5v 


26 


28 


29 


Wlh 


3(1 


32 


C. 


34 


35 


XXIV 


■7*i     I  ) 


'M 


ÍO 


c. 


XXV 


¡.: 


w 


44 


46 


47 


XXVI 


i  s 


50 


53 


i 


XXVII 


L  T      fi 


58 


XXVIII 


.'il  I 


t>2 


XXIX 


71 


XXX 


-© 


y?"         ' 


72 


as* 


fitfSfc 


76 


XXXI 


78 


Ht 


7 


r 


/TS 


\  ^ 


■ 


79 


so 


si 


82 


"étjf\ 


X 


XXXI I 


84 


86 


•s: 


Ss 


89 


xxxin 


'Il 


95 


XXXIV 


I  'I!  I 


lili 


\  \  \  V 


102 


103 


lOi 


1 1  (5 


107 


\\.\v 


X.WVil 


109 


XXXVIII 


117 


v 


— 


¿r 


112 


^H 


%?fr^ 


[14 


¡=a  !~LJ> 


11(5 


I1U 


Q 


I 


XXXIX 


-® 


v  «■:■  \j  ■  *   ¿r 


i 


Ms 


i 


120 


XL 


l¿¿ 


121 


125 


126 


XLI 


« 


^  s  '  XA  \ 


.¿~ 


" 


lü" 


» 


ÏM 


128 


129 


-■ 


: 


^ 


13) 


[32 


II 


FRAGMENTS  ñRQUITECTÓNICS  V  ñLTRES 

OBJECTES 


33 


Fragments  arquítectónícs  y  altres  objectes 


Fragments   arquitectónics 


Per  la  convenient  exposició  ordenada  y  numerado,  de  tots  els  fragments  qu'  integran 
aquesta  secció,  he  tingut  en  compte  la  col-locació  en  el  Museu,  de  tots  ells,  ja  qu'estant  col-lo- 
cats  en  fatxadas  y  combinacions  diferentes,  seguint  les  mateixes,  se  pugui  fer  carree  mes  fa- 
cilment  de  la  procedencia  de  cada  un  d'  ells.  Aixís  dones,  al  descriurer  cada  part  del  edifici 
que  forman,  se  trovarán  fragments  de  diferents  indrets  y  ademes  combinats  ab  rejoles,  que  no 
faré  mes  que  notar,  sens  descriurelas,  puig  ho  están  ja  en  les  seccions  corresponents.  á  les 
que  's  pot  consultar. 


Patxada  ponent  del  eos  d"  ediñei  del  Musen 


N.°  del  i  al  6.— Forman  aquexes  sis  pesses,  quatre  jambes,  dos  d'  elles  ab  la  base  co- 
rresponent  y  procedeixen  totes  de  la  portada  del  Saló  del  Trentenari  de  la  casa  de  la  ciutat 
antiga  de  Barcelona.  En  el  Museu  les  dos  mes  curtes  sostenen  una  llinda  de  pedra  qu'  es  des- 
criu  en  el  n.°  7  y  les  dos  mes  altes  ab  llurs  bases,  sostenen  una  altre  llinda  mes  grossa,  des- 
crita en  el  n.°  8.  Entre  unes  y  altres  ab  les  corresponents  Uindes,  forman  dos  portais,  inclós 
1'  un  dintre  1'  altre  y  l*  espay  que  deixen  está  decorat  ab  rejoles  del  sigle  XVI,  que  son  les 
senyalades  en  el  Catálec  ab  el  número  53  de  la  secció  A  de  rejoles. 

AT.°  7- — Robust  codol  procèdent  del  convent  de  Sta.  María  de  Junqueres  y  en  el  que  1' 
unie  adorno  es  un  ben  trevallat  escut,  quarterat,  sostingut  per  dos  angels  y  rematant  en  una 
corona. 

iV.u  8. — Llinda  molt  mes  gran  que  I'  anterior,  procèdent  del  Palau  del  Dm  h  de  Medina- 
celi,  conegut  per  casa  Gralla. 

N."  o,  10  y  11. — Tres  medallons  représentant  en  relleu,  el  del  mitx  un  conceller  y  els 
laterals  dos  massers,  procedents  de  la  sala  del  Trentenari  de  1' antiga  casa  de  la  ciutat  de 
Barcelona. 


35 


N.°  12. — Magnifie  escut  gótic,  aguantat  per  tres  angels  procèdent  del  convent  de  Nostra 
Sra.  de  Jérusalem. 

N.°  i3  y  14. — Dos  escuts  inscrits  en  un  poligon,  1'  un  de  Catalunya  y  1'  altre  particular 
y  procedents  abdós  com  1'  anterior  de  Ntra.  Sra.  de  Jérusalem. 

N.°  i5  y  16. — Dos  escuts  collocats  un  á  cada  cantó  de  la  llinda  gran,  tots  dos  iguals,  ab 
el  camp  partit  diagonalment  ab  un  llebrer  en  la  part  superior  y  un  lleó  coronat  en  1'  inferior, 
procedents  del  convent  del  Carme. 

N.°  77,  18  y  ig. — Tres  bonics  medallons  del  Renaixement  procedents  de  la  sala  del 
Trentenari;  estan  collocats,  dos,  els  que  representan  la  Fé  y  la  Caritat,  dessota  1'  ampit  de  la 
finestra  de  1'  esquerra  (mirant)  y  el  tercer  que  representa  1'  Esperansa  en  igual  Hoc  de  la  fines- 
tra  de  la  dreta. 

N  °  20,  21  y  22. — Finestra,  quai  treball  principal  es  la  llinda,  aguantada  per  dos  caps, 
procèdent  d'  una  casa  particular,  de  pertenencia  de  les  monjes  Jerónimes. 

N.°  23. — Escut  de  Catalunya  molt  ben  trevallat,  procèdent  del  Palau  de  Barcelona,  que 
está  collocat  al  demunt  de  la  finestra  are  descrita. 

N."  24.  y  25. — Les  dues  jambes  de  la  finestra  de  la  dreta  (mirant).  Son  de  terra  cuite  ent- 
motllada  ab  dibuixos  del  Renaixement  de  lo  mes  rie  y  sumptuós  que  pot  imaginarse  y  que 
procedeixen  d'  una  galería  del  Palau  de  Barcelona. 

,/V."  26. — Llinda  de  la  mateixa  finestra,  que  porta  escrits  ab  caracters  gótics  el  nom  de 
Sant  Sever  y  procedeix  del  portal  d'  aquest  nom,  de  les  Torres  de  Canaletes. 

N.°  27. — Escut  procèdent  del  convent  de  Jérusalem,  col-locat  al  demunt  de  la  mateixa 
finestra. 

N°  28  y  29- — Dos  escuts  col-locats  lateralment,  dessota  1'  ampit  de  la  mateixa  finestra, 
procedents  també  del  convent  de  Jérusalem. 

N.°  50,  3/ ,  3 2  y  33. — Quatre  escuts  repartits  en  la  part  superior  de  la  fatxada  que 's  des- 
criu  y  que  comptant  d'esquerra  á  dreta  representan:  el  primer  un  moltó,  y  era  del  gremi  deis 
carnicers;  el  segon  ab  quatre  cuarters  en  dos  deis  quais  hi  ha  un  arbre  y  en  els  altres  dos  una 
flor  de  lis;  el  tercer  es  l'escut  del  Carme;  y  el  quart  una  enclusa,  tenalles  y  martell,  y  era  del 
gremi  deis  manyans.  Tots  quatre  procedeixen  del  convent  del  Carme. 

N.°  $4- — Escut  aguantat  per  dos  angels,  col-locat  en  la  part  superior  de  la  fatxada,  en 
l'angul  d'aquesta  ab  la  següent.  Procedeix  del  convent  de  Jérusalem. 


Fatxada  Nort  del  eos  d-  edifici  del  Museu 


N.°  35  al  4.1 . — Son  els  socols,  columnes,  capitells  y  archs  que  forman  el  portal  d'  aquesta 
fatxada  y  constituhien  tal  com  son  posats  aqui,  un  are  del  claustre  románic  de  St.  Pere  de 
les  Puelles,  unicament  que  en  aquest  les  columnes  eren  aparellades. 

N.°  42. — Fragment  petit  de  marbre  blanch,  représentant  un  frare  ab  un  llibre  obert  á  les 
mans,  col-locat  en  el  centre  frontal  are  descrit.  Era  de  Poblet. 

N.°  43. — Ampit  de  1'  única  finestra  d'  aquesta  fatxada,  de  pedra  vermella,  adornada  ab  di- 
buixos geométrics,  procèdent  del  derruit  castell-convent  de  cavaliers  Templers,  de  Rocafort, 
en  els  voltants  de  Martorell. 

N.°  44  al  48. — Socol,   columna,  capitells  y    archs  d'  una  finestra  bipartida,  ab  el  capitell 


36 


adornat  d'amples    fulles,    procèdent  d'  una    casa    antiga  de  la  devallada   de   Viladecols,  de  les 
monjes  Jerónimes. 

N.°  49.— Escut  col-locat  al  demunt  &  aquesta  finestra.  Procedeix  del  convent  de  Jérusalem. 

N.°  5o  y  5/.— Dos  escuts  col-locats  lateralment  en  la  part  superior  de  la  fatxada  y  que  fan 
joch  ab  els  quatre  de  la  fatxada  anterior  y  corn  ells  procedeixen  també  del  convent  del  Carme, 
corn  els  parescuts  del  safreig  que 's  descriurá  mésendevant. 


Fatxada  Nort  de  la  Casa-Museu 


.V."  52. — Clau  de  volta  octagonal  ab  caps  d'  angel  en  els  vuit  anguls  y  un  St.  Crist  ab  dues 
imatjes  al  centre,  procèdent  del  convent  de  Sta.  Caterina  de  frares  dominics.  Está  col-locat 
en  el  pany  de  paret  entre  els  dos  balcons  deis  baixos. 

N.°  5$. — Clau  de  volta  en  la  quai  hi  ha  esculpits  dos  angels  que  aguantan  un  escut  suma- 
ment  quarterat.  Está  col-locat  en  el  pany  de  paret  lateral  de  1'  esquerra  (mirant)  y  procedeix 
del  convent  de  Jérusalem. 

iV.°  54.  -Escut  col-locat  en  el  pany  lateral  de  la  dreta.  Está  aguantat  per  un  ange]  y  pro- 
cedeix corn  1'  anterior  del  temple  de  Jérusalem. 

Al  dessota  de  cada  un  deis  fragments  anteriors  y  entre  les  obertures  de  la  paret  hi  ha 
empotrades  en  la  mateixa  y  formant  arrimadors  moites  rejoles  corresponents  á  las  de  n.os  41, 
45,  46,  48,  50,  59,  60  y  -¡2  de  la  secció  A  de  rejoles  del  Cata  lee. 

N.°  55.— Escut  sostingut  per  dos  angels  col-locat  al  primer  pis  de  la  fatxada  y  serveix  de 
peu  á  1'  estatua  del  número  següent.  Es  procèdent  del  convent  de  Jérusalem. 

A."  56. — Verge  románica  de  marbre  blanc  col-locada  sobre  el  fragment  précèdent.  D' es- 
tructura primitiva  y  bastant  atacada  peí  temps,  fou  trovada  á  Martorell  fent  unes  excavacions. 

N."  57.  -Un  escut  de  pedra  de  regulars  dimensions  aguantat  per  dos  angels  y  col-locat 
en  la  part  superior  de  la  fatxada.  Es  procèdent  d'  un  convent  antic  de  Cervera.  Al  igual  que 
al  pis  inferior  hi  ha  en  aquest  uns  arrimadors  de  rejoles  deis  sigles  XVII  y  XVIII  correspo- 
nents ais  números  23  de  la  secció  A,  2  y  13  de  la  secció  C  y  algunes  altres  de  les  enumerades 
al  descriurer  les  rejoles. 


Escala   principal 


N."  58  y  5g. — Dos  bolas,  una  de  pedra  en  la  part  inferior  y  1'  altre  de  fusta  de  palo- 
santo, procedents  la  primera  del  convent  del  Carme  y  la  segona  del  convent  de  Jérusalem. 
Entre  els  dos  pilans  que  sostenen  aqüestes  boles,  s'  exten  la  verana,  coberta  de  rejoles  deis 
segles  XV  y  XVI  de  les  descrites  en  la  correspondit  secció  d'  aquest  Catálec. 


37 


Constructions  del  jardí 


N.°  6o. —  Pedra  devantera  del  sofá.  Forma  un  fris  dividit  per  uns  grupes  de  tres  estries 
en  cinc  espais,  en  els  quals  hi  ha  esculpits  espasas,  cascos  y  altres  trofeigs  de  guerra  y  té  tot 
ell  un  marcat  carácter  roma.  Procedeix  de  la  porta  d'  una  antig-a  casa  del  carrer  del  Hospital 
que  perteneixía  á  les  monjes  del  convent  de  Jérusalem  ab  el  qual  comunicava. 

N.°  6 1  y  02. — Son  les  dos  pedrés  laterals  del  sofá  y  son  la  part  superior  de  dues  colum- 
nes  cantoneres  ab  el  capitell  correspondit,  procedents  del  convent  del  Carme. 

N.°  65. — Fragment  représentant  un  ángel  ab  un  llibre  á  les  mans  que  corona  el  sofá  y 
procedeix  del  convent  de  Jérusalem. 

El  fondo  y  asiento  del  sofá  el  formen  rejoles  de  colors  del  sigle  XVII  constituhides  per 
exemplars  detalláis  en  la  secció  de  rejoles  del  Catálec. 

N.°  64. — Fragment  molt  ben  esculturat  représentant  un  ang-el  y  qu'  está  collocat  ser- 
vint  de  dovella  sota  la  peana  de  1'  estatua  de  St.  Antoni  del  n.°  67  y  procecieix  del  convent 
de  Sta.  Caterina. 

N.°  65. — Pedra  sencilla  no  molt  trevallada,  pro  de  correctes  líneas  que  serveix  de  peana 
á  St.  Antoni  y  qual  procedencia  ig-noro. 

N.°  66. — Abac  de  capitell  de  marbre  blanc  ab  sencills  rosetons  per  adorno  qu'  aguanta 
á  St.  Antoni.  Procedeix  d'  una  antiga  casa  particular  de  Barcelona. 

N.°  67. — Hermosa  estatua  de  marbre  blanc  représentant  á  St.  Antoni,  ab  un  llibre  y  una 
campana  en  la  ma  y  un  porc  ais  peus.  Es  d'  un  trevall  molt  ben  exécutât  y  procedeix  del 
altar  major  del  renombrat  cenobi  de  Poblet. 

A."  68  y  6g. — Dues  petites  dovelletes  ab  sencills  rosetons,  col-locades  aguantant  els  pi- 
lars  que  sostenen  1'  hornacina. 

A\°  yo. —  Hornacina  en  forma  de  petxina,  de  gust  serio  que  porta  gravada  en  son  front 
una  inscripció  incomplerta  y  la  fecha  de  1'  any  1687.  No  faig  constar  la  procedencia  per  tenir 
certs  duptes  respecte  d'  ella. 

N.°  y  1 . — Escut  de  Barcelona  adornat  de  fulles  al  voltant  y  coronat  per  una  rata  pinyada 
y  un  casco.  Está  collocat  al  demunt  de  1'  hornacina  de  St.  Antoni  y  porta  gravât  en  la  part 
inferior  la  fecha  de  1696.  Procedeix  del  sobre  portal  de  la  casa  dita  del  Pastim,  edificada  en 
aquella  fetxa  per  1'  Administrado  Municipal  en  el  carrer  deis  Tallers  después  del  célébrât 
Rebombori  del pa. 

N.°  y 2  y  y 5. — Dos  escuts  parions  deis  qu'.  adornen  les  dues  fatxades  del  eos  d'  edifici 
primerament  descrit  y  cora  ells  procedents  del  convent  del  Carme. 

Els  fragments  précédents  (del  n.°  64  al  73)  combinats  ab  rejoles  de  colors,  corresponents 
á  varis  exemplars  deis  descrits  en  la  secció  C  de  rejoles,  forman  un  artístic  safreix  que  de 
primer  entuvi  sembla  un  altar. 

2V.°  74. — Cara  á  cap  de  medusa  de  grans  dimensions,  procèdent  del  portal  de  mar,  exis- 
tent fins  no  fa  molts  anys  en  la  muralla  de  Barcelona,  donant  al  Pía  del  Palau. 

N.°  y5,  y  6. y  y  y . — Base,  columna  y  capitell  qu'  aguantan  una  piqueta  y  procèdent  1'  úl- 
tim  d'  una  casa  particular  antiga  del  carrer  de  Moneada. 

N."  y8. — Pica  de  pedra  vermella  ab  una  ma  que  simula  aguantarla,  y  que  constituhía  la 
pica  d'  aigua  beneita  d'  una  ermita  antiga  propera  á  Martorell. 

N ."  79  al  go. — Quatre  columnes  estriades  ab  els  capitells  y  bases  corresponents,  ó  sia 
tres  pesses  cada  una  procedents  deis  archs   inferiors  del  claustre  gótic  del  convent  del  Carme. 


38 


N.°  91. — Clau  de  volta  que  per  sa  factura  sembla  ser  del  sigle  xvn  ó  xvin  y  procèdent 
de  1'  esglesia  de  Martorell. 

N.°  92. — Águila  de  pedra  delicadament  trevallada  ab  dibuixos  gótics  procèdent  de  la  ca- 
tedral de  Barcelona,  hont  estava  destinada. 

Els  fragments  anteriors  desde  el  n.°  74  constituheixen  un  templet  ó  glorieta  ab  una  font 
en  son  interior,  están  la  coberta  tapisada  de  rejoles  verdes  deles  de  mitxa  fulla. 

N.°  93.—  Fragment  représentant  un  monstre  col-locat  aguantant  la  peana  de  l'imatge 
de  n.°  95  y  que  procedeix  del  convent  de  Jérusalem. 

AT.°  94. — Capitell  adornat  ab  flors  arrosetonades  en  les  quatre  cares,  que  serveix  de  peu 
al  Sant  y  quai  procedencia  ignoro. 

N."  95. — Sant  desconegut  représentant  á  un  bisbe  ab  casulla,  un  llibre  en  una  ma  y  lo 
altre  en  actitud  d'  esplicar  quelcom  y  ab  un  animal  que  sembla  un  gos  als  peus.  Es  de  marbre 
blanc  corn  el  St.  Anton  i  avans  descrit  y  corn  ell  procèdent  de  1'  altar  major  del  Monestir  de 
Poblet.   Ultimament  he  suposat  que  representa  á  St.  Blay. 

N.°  q6. — Ángel,  hermosa  y  delicadament  esculturat  ab  les  ales  exteses  en  actitut  de  volar, 
portant  en  les  mans  una  corona.  Procedeix  del  convent  de  Jérusalem. 

N.°  97,  98  y  99.  Bonics  escuts  trevallats  en  pedra  y  policromáis,  tots  tres  iguals,  dos 
d'ells  col-locats  en  la  galería  y  1'  altre  soit,  procedents  tots  del  convent  del  Carme. 

N.°  /oo.  -Clau  de  volta  que  porta  esculpida  la  Anunciació  de  Ntra.  Sra.  y  col-locada  al 
demunt  del  baleó  del  terrât.  Procedeix  del  convent  de  Jérusalem.  Combinats  ab  els  fragments 
desde  el  n.n  93,  está  coberta  la  paret  formant  coin  un  tapis  de  rejoles  de  colors  en  número  de 
algunes  centes,  ab  un  quadro  representatiu  del  martiri  de  Sta.  Eulalia  al  mitj,  format  tôt  per 
exemplars  descrits  en  la  secció  C  de  rejoles  del  catálec. 

iV.°  101. — Dovella   représentant  un  testa,  que  procedeix  del  convent  de  Junqueres. 

iV.°  102. — Mare  de  Deu  de  marbre  blanc,  de  factura  gótica  y  excel-lent  trevall  procèdent 
del  convent  de  Sta.  Caterina. 

iV.°  10  9  al  /08. — Fragments  intégrant  una  bonica  y  esbelta  ñnestra  bipartida  gótica  pro- 
cèdent d'  una  casa  particular  antiga  de  Barcelona. 

N.°  109  al  118. — Bases  de  diferentes  mides  y  trevall,  pera  columnes  y  qual  procedencia 
es  varia  y  sens  importancia. 

N.°  119  al  122. — Quatre  abacs  de  respectius  capitells,  algún  d'ells  corresponents  als 
que  s'  descriurán  mes  endevant. 

N."  1  20  y  ¡24.. — Dos  testes  de  pedra,  un  xic  acaricatu rades  y  que  provenen  de  1'  esglesia 
del  convent  del  Carme,  quai  orgue  figuraven  sostenir. 

N."  1 25  y  r  26. — Dues  testes  acoblades  provinentes  d'  una  antiga  casa  de  Barcelona  en 
la  que  sosteníen  la  Uinda  del  portal. 

JV.°  127. — Una  pedra  cantonera  en  la  que  hi  ha  figurât  en  ait  relleu  un  lleó,  que  segura- 
ment  es  el  símbol  d'  un  deis  quatre  evangelistes,  procèdent  de  la  capella  de  St.  Miquel,  al 
costat  de  la  casa  de  la  ciutat  de  Barcelona. 

N.°  1 28. — Un'  altre  pedra  ab  un  lleó  també  esculpit,  semblant  un  poc  al  anterior  y  pro- 
cèdent del  convent  de  Jérusalem. 

JV.°  11Q. — Una  columna  salomónica  ben  trevallada,  procèdent  d'  una  escala,  d'  una  casa 
particular  de  Barcelona,  al  carrer  de  Moneada. 

.V."  130. —  Part  de  columna  y  capitell  adosats  á  la  paret  procedents  del  convent  del 
Carme. 

N."  l3i  y  132. — Parts  superiors  de  columnes,  adosades  á  la  paret,  ab  els  capitells  pro- 
cedents del  convent  de  Jérusalem. 

.V."  ï3g  al  i35. — Mitjos  capitells  de  paret  gótics  qual  procedencia  ignoro. 


::!'i 


N.°  1 36. — Un  escut  ab  la  creu  de  Calatrava  y  la  fecha  de  1638  procèdent  de  1'  esglesia 
del  convent  del  Carme. 

N.°  i3y. — Una  pessa  de  pedra  gran  que  segurament  sería  una  base  de  columna  ab  1'  in- 
signia del  Carme  y  procèdent  de  1'  esglesia  del  convent  d'  aquest  nom. 

jy.°  1 38 — Llinda  de  pedra  ab  un  angel  al  mitj  y  un  bust  en  ait  relleu  á  cada  cantó,  que 
procedeix  d'  una  casa  del  paseig  de  Colón,  hont  segons  la  tradició  habita  Cervantes. 

N.°  i3g  y  140. — Dues  columnes  del  claustre  gótic  del  convent  del  Carme,  iguales  á  les 
del  mateix  puesto  descrites  anteriorment. 

N.°  141. — Petit  fragment  représentant  un  cap  de  frare  procèdent  del  Monestir  de  Poblet. 

N.°  1 42. — Fragment  petit  que  representa  en  baix  relleu  un  frare  y  que  procedeix  també 
de  Poblet. 

N.°  '.43 . — Hermosa  capella  barroca  trevallada  ab  molta  delicadesa  y  gust  sobre  fusta,  ab 
1'  imatge  de  la  Mare  de  Deu  del  Roser.  Col-locada  al  Menjador. 

N.°  144  al  163. — Varis  objectes  de  vaixella  deis  segles  XVI  y  XVII  procedents  del  con- 
vent de  Jérusalem. 

N.°  164  y  t65. — Dues  ánfores  romanes  trovades  en  unes  excavacions. 

N.°  1 6  6. — Bonic  retaule  gótic  représentant  á  St.  Esteve  procèdent  del  antic  convent  de 
Caputxins  de  Martorell. 

./V.0  167. — St.  Crist  románic  de  metall  esmaltat  y  d'  aspecte  que  recorda  les  figures  egip- 
cies.  Fou  trovat  en  unes  excavacions  á  Vilafranca  del  Panades. 

N.°  1 68  al  iji. — Quatre  hermosos  escuts  policroms,  dos  d' ells  iguals  provinents  del 
convent  de  Jérusalem. 

AT.°  772. — Jerra  de  terra  barnisada  de  gust  moresc  qu'  existía  dalt  del  campanar  de 
Abrera. 

N.°  Ij3. — Capitell  adornat  de  fulles  finament  trevallades  y  col-locat  al  costat  del  pou. 
Procèdent  de  la  Catedral  de  Barcelona. 


Capítells 


N.°  174- — Bonic  capitell  procèdent  d'  una  antiga  casa  pairal  de  Martorell. 

N.°  iy5. — Capitell  románic  adornat  ab  una  estrella  geométricament  trassada,  procèdent 
del  castell  deis  Templers  de  Rocafort  á  Martorell. 

N.°  1 76. — Capitell  bizanti  ab  quatre  animais  per  adorno  procèdent  del  Monestir  de 
Poblet. 

N.°  177. — Primitiu  capitell  de  sencilla  factura  procèdent  d'  un  edifici  antic  de  Martorell 
qu'  havia  servit  de  presó. 

N.°  178. — Procèdent  del  Monestir  de  Sta.  Maria  de  Ripoll. 

N.c  ¡7Q- — Capitell  ab  testes  al  voltant  procèdent  del  primitiu  claustre  románic  del  Mo- 
nestir de  Montserrat. 


40 


X."  i  So,  i  Si  y  i  82.—  Capitells  románics  sencillament  labrats,  procedents  de  1'  ermita  de 
Santa  Marg'arida,  prop  de  Martorell. 

.Y."  ¡83. — Capitell  petit  dc-1  segon  pis  del  claustre  del  conveut  del  Carme. 

X."  i8jal  i8y. —  Capitells  iguals  ó  molts  semblants  ab  dibuixos  practicáis  en  ba i x  re- 
lien. Procedents  de  diferentes  cases  particulars  de  Barcelona. 

X.'  188. — Capitell  de  molt  bon  gust  procèdent  del  convent  del  Carme. 

N."  18g  y  igo. — Capitells  ben  trevallats  y  conservats  procedents  d'  una  antiga  casa  del 
carrer  de  Moneada,  á  Barcelona. 

X."  1  g  1  y  1  Q2. — Capitells  molt  en  boga  en  el  gótic,  formant  adornos  de  fulles  procedents 
de  cases  antigües  de  Barcelona. 

X."  /93- — Capitell  bizantí  de  dibuix  primitiu  y  qual  procedencia  ignoro. 

AT.°  ig.f.  al  2  0-j..  —  Capitells  de  varis  models  parescuts  freqüentment  usats  en  1'  arquitec- 
tura gótica  y  que  per  caréixer  d'  importancia  la  llur  procedencia  qu'  es  variada  deixo  de 
consignarla. 


Bibliografía 


Barcelona  vella.  — 1906.  Publicat  per  La  Ilustrado  Catalana;  colleccions  de  la  Ilustrada 
Catalana. 

Una  excursión  por  Cataluña.  — Por  D.  Cayetano  Cornet  y  Más,    1888. 

Marriat.    -Histoires  des  poteries,  faïences  et  porcelaines,    1866. 

Jacquemart.—  Histoire  de  la  céramique.  Etude  descriptive  et  raisonné  des  poteries  de  tous 
les  peuples.  1 873. 

Champfleury.  Bibliographie  céramique,  nomenclature  analitique  de  toutes  les  publica- 
tions faites  en  Europe  et  en  <  >rient  sur  les  arts  etc.  1881. 

Les  carrelages  historiés  du  moyen-age  et  de  la  Renaissance—  Par  Henri  Mon- 
ceaux, 1887. 

Andrés  Avelino  Pi  y  Arimón.  -Barcelona  antigua  y  moderna. 

Font  y  Gumà.  —  Rejoies  catalanes  y  valencianes,  1906. 


FI 


41 


XI.II 


XI, III 


35  al  51 


XLIV 


19  y  23  al  29 


XI.V 


04  al  73 


\I.VI 


05 
O 


XI.  VII 


i  w. 


XLVI1I 


LI 


lu 


lui 


L1V 


LV 


:  i 


\ 


LVI 


LVI1 


LVI1 


I. IX 


LX 


LXI 


176 


Fí 


© 


CATALOGUE  ILLUSTRÉ 


DU 


rroñvín  sflmvicdNd 


DE 


MARTORELL 


(ESPAGNE) 


PAR 


François  Santacona  Romeu 


TRADUIT  DU  CATALAN 

PAR 

Xj^TTIRIEILTT      LORBITZI 

Professeur    de    1'      Alliance   Française      et    des      Ecoles   Françaises    á    Barcelone 


JS£L  JâO. 


tï A RCELON E 

1909 


L'  Auteur  se  reserve  tous   les   droits   de  re- 
production partielle  on  totale  de  /'  œvre. 


Chez  tous  les  bons  libraires,  chez  l'Auteur,  Rambla,  de  Canaletas,  3,  pral.  Barcelona  et  dans  le 

Muséum  même  de  lïlartorell  = 


4- 


AU  LECTEUR 


Combien  ne  devons-nous  pas  admirer  de  si  pré- 
cieux chefs-d'œuvre,  nous  qui  avons  la  joie  de  les 
contempler!  Conserve-les,  veille  sur  eux  constam- 
ment, car  leur  dégradation  doit  être  un  motif  de  demi 
pour  tous. 

(Lettre  du    roi    «oth  Théodoric  à  Simaco,  se  référant  aux  monu- 
ments de  ses  états  vers  la  fin  du  V   si 

CE  Catalogue  n'est  pas  un  Traité  d'Archéologie,  mais  seulement  un  recueil  d'échanti- 
llons ou  l'archéologue  peut  prendre,  ordonner  et  classer  des  notes  relatives  à  l'étude 
de  cette  science.  Nous  décrivons  les  obgects  existant  dans  le  Muséum,  sans  faire  entre 
eux  d'autres  rapprochements  que  ceux  qui  sont  indispensables  pour  l'intelligence  de 
leur  origine.  Nous  ne  signalons  que  la  provenance  des  fragments  sur  laquelle  nous  n'avons 
aucun  doute;  nous  passons  sous  silence  celle  qui  nous  paraît  douteuse;  cela  fait  qu'elle  man- 
que pour  beaucoup  d'entre  eux  (particulierment  pour  les  carreaux  castillans);  vous  pourrez  la 
trouver  en  consultant  des  ouvrages  d'archéologie  dont  quelques  titres  figurent  à  la  fin  de  ce 
Catalogue. 

Alais  comme  nous  n'avons  pas  voulu  vous  exposer  à  la  lecture  fatigante  et  ennuyeuse 
d'un  inventaire  en  règle,  nous  donnons  au  debut,  une  légère  vue  d'ensemble  historique  sur 
les  principaux  édifices  dont  les  dépouilles  ont  contribué  à  former  nôtre  Muséum. 

Nous  croyons  important  de  signaler  que  ce  Muséum  diffère  complètement  des  autres  du 
même  genre.  En  effet,  en  pénétrant  dans  ceux-ci,  vous  vous  trouvez  en  présence  de  longues 
files  de  pierres  et  des  fragments  avec  leurs  étiquettes  et  leurs  numéros  correspondant,  ce  qui 
vous  produit  certainement  le  même  effet  que  la  vue  de  ces  ossements  isolés,  décharnés  et  nu- 
mérotés des  muséums  d'Anatomie.  Ici,  au  contraire,  nous  avons  utilisé  les  divers  matériaux 
de  manière  à  ce  que  leur  ensemble  constituât  un  tout  harmonieux  d'un  style  sui generis;  il  dé- 
montre en  effet,  une  fois  de  plus,  que  la  beauté  architectonique  n'est  l'apanage  exclusif  ni  du 
gothique,  ni  du  byzantin,  ni  de  tout  autre  style  ancien  ou  moderne.  Cette  idée  qui  nous  a  ins- 
piré, plairá-t'-elle  à  tout  le  monde?  Quand  à  nous,  l'ayant  trouvé  excellente,  nous  l'avons 
suivi  rigoureusement  et  avec  enthousiasme. 

Nous  ferons  aussi  remarquer  que  pas  un  des  fragments  de  la  collection  n'a  été  arraché 
violemment  avec  le  pic  de  l'antiquaire  démolisseur.  Bien  au  contraire,  quand  la  foule  incons- 
ciente détruisait,  quand  les  autorités  mal  inspirées,  ordonnaient,  sous  pretexte  de  prétendues 
réformes,  la  démolition  des  édifices  qui  renfermaient  de  tels  joyaux,  ce  fût  alors  que  notre 
aïeul  les  recueillit  charitablement,  les  conserva  et  les  protégea  plus  tard  contre  ceux  qui.  au 
nom  de  la  civilisation,  auraient  peut-être  contribué  à  leur  perte  définitive. 

Apres  tous  ces  avertissements  que  nous  avons  jugés  indispensables,  nous  vous  demandons 
beaucoup  d'indulgence  pour  les  nombreux  défauts  de  notre  ouvrage,  qui  n'est  l'œuvre  ni  d'un 
archéologue,  ni  d'un  écrivain,  mais  d'un  médecin.  Vous  ^pouvez  toutefois  être  certains  de  la 
bonne  volonté  de 

L'  Autor 

qui,    ne   pouvant,    par   modestie,    faire    l'éloge  de  ce  Muséum    reproduit,  comme  prologue,  les 
pages  qu'écrivit  l'eminent  Emile  Castelar  dans  l'album  de  la  maison.  (Y.  texte  Catalan). 
(L'auteur  se  reserve  touts  les  droits  de  reproduction  partielle  ou  totale  de  l'œuvre) 


4.-, 


COUP  D'  ŒIL  HISTORIQUE 

sur  les  anciens  édifices  cT  où  proviennent  la 
plupart  des  obgects  du  Muséum 

i 

Couvent  de  \tiv.  Dame  dé  Jérusalem 

Pendant  la  seconde  motié  du  XV'  siècle,  une  pieuse  dame  de  Sarria  nommnée  Raphaële 
Pages  fut  en  pèlerinage  en  Terre  Sainte,  où  elle  visita  le  Saint  Sépulcre.  De  retour,  en  pas- 
sant par  Rome,  elle  obtint  du  Pape  l'autorisation  de  fonder,  sous  la  protection  de  Ntre.  Dame 
de  Jerusalen,  un  couvent  de  nonnes,  dont  elle  paya  la  pierre  nécesaire  à  sa  construction.  Le 
conseil  municipal,  dans  sa  séance  du  24  Novembre  147s.  accorda  une  subvention  pour  l'édi- 
fication du  couvent.  Celui-ci  fut  érigé  sur  le  site  même  où  avait  déjà  existé  un  autre  couvent 
de  religieuses  dominicaines,  qui  s'étaient  établies  les  premières,  a  l'intérieur  de  l'enceinte  de 
murailles  de  Barcelone,  et  qui  occupèrent  plus  tard  celui  de  Xtre.  Dame  de  Mont-Siô. 

Le  temple  avait  une  seule  nef,  crypte  sous  l'abside,  avec  des  chapelles  laterales,  l.a  r. ins- 
truction étant  du  xve  siècle,  naturellement  le  style  en  était  gothique.  Dans  un  petit  cloître 
qui  ne  fut  jamais  achevé  et  dans  diverses  parties  de  l'édifice,  existaient  des  travaux,  d'un 
goût  exquis,  qui  li  donnaient  une  valeur  considerable. 

La  grande  quantité  des  carreaux  de  différentes  époques  qui  décoraient  le  couvent  était  sur- 
tout remarquable,  ("eux  qui  recouvraient  les  parois  du  chœur  étaient  de  fort  bon  goût  et  fa- 
briqués en  1702,  date  gravée  sur  l'un  d'eux. 

Lors  de  l'incendie  des  couvents  par  la  foule  en  1835,  les  religieuses  durent  abandonner 
le  couvent  et  se  réfugier  les  unes,  dans  des  maisons  particulières,  les  autres  dans  leur  propre 
domicile  jusq'a  leur  retour  à  l'ancienne  résidence  en  1N46.  Pendant  cette  période,  l'édifice  ser- 
vit d'abord  de  caserne  à  un  bataillon  de  la  milice  nationale  appelé  vulgairement  de  la  Blusa 
(Bluse),  puis  à  un  autre  d'artillerie  et  enfin  à  la  gendarmerie  à  pied  et  à  cheval. 

A  demi  détruit  par  tant  de  malencontreux  coups  du  sort,  il  le  fut  enfin  totalement,  et  le 
terrain  qu'il  occupait  est  aujourd'hui  l'emplacement  du  marché  de  la  ¡loquería  limité  par  les 
maisons  de  la  Rambla  de  las  Flors,  des  rues  del  Can//,:  et  de  /' Hospital  et  par  l'ancien  édifice  de 
l'Hotel-Dieu. 

II 

Couvent  de  Ntre.  Dame  «del  Carme» 

Les  rues  du  Dr.  Pou  et  de  Fortuny  occupent  aujourd'hui  le  site  de  ce  couvent  qui  donnait 
à  la  rue  de  son  nom.  Le  chroniqueur  Bruniquer,  relate  que  le  10  juillet  1 294,  D.  Pierre  de 
Cervelle  fit  une  donation,  dans  1.-  but  de  faire  brûler   constamment  deux  lampes  d'argent  sur 


^ 


l'autel  de  la  vierge,  ce  qui  prouverait  que  l'église  était  alors  déjà  achevée.  Campmany  fixe 
en  1287  la  date  de  toute  la  construction,  mais  tous  les  publicistes  affirment  qu'elle  est  du 
XIII  siècle. 

Dernièrement  le  couvent  avait  deux  cloîtres,  l'un  de  style  gothique,  l'autre  était  du  XVII  e 
siècle. 

En  1835,  l'église  subissant  le  sort,  de  toutes  les  autres,  fut  détruite  et  le  reste  de  l'édifice, 
servit  d'Université  Littéraire,  jusqu'à  l'inauguration  du  monument  actuel  de  l'Université  qui 
s'élève  à  coté  de  la  place  du  même  nom.  Alors  le  couvent  fut  entièrement  démoli  pour  faire 
place  à  des  maisons  particulières  et  on  ouvrit  en  même  temps  les  rues  déjà  designées. 

III 

Église  de  St.  Michel 

Fort  discuté  à  été  l'emploi  de  l'édifice  primitif,  de  l'époque  romaine  et  dont  le  pavé  en 
mosaïque,  est  en  partie  conservé  dans  le  Musée  Provincial;  pour  les  uns  ce  fut  un  temple 
païen  voué  à  Esculape,  à  Jupiter  ou  à  Neptune,  pour  les  autres,  parmi  lesquels  Pi  y  Arimon, 
il  aurait  servit  de  thermes.  Ce  qui  est  certain,  c'est  qu'il  fut  par  la  suite,  converti  en  une  cha- 
pelle chétienne,  qui  s'effondra  complètement  le  8  mai  1 147.  La  réédification  fut  entreprise 
immediatament,  et  comme  elle  correspond  à  l'époque  où  l'on  commençait  à  peine  à  introduire 
l'ogive,  cette  égiise,  avec  celles  de  Sta.  Ana  et  de  St.  Jean  de  Jérusalem  fut  des  premiers  édi- 
fices où  elle  ha  parut. 

La  construction  dura  neuf  mois,  et  le  plan  general  comme  la  voûte  du  temple  prouvaient 
suffisamment  que  l'œuvre  était  du  XIIe   siècle. 

En  1868  la  municipalité  ordonna  la  démolition  du  temple  et  sa  façade  forme  actuellement 
celle  de  l'église  de  la  Mercè  du  coté  de  la  rue  Ample,  et  que  l'on  peut  encore  admirer. 

Le  «Palan»  (Palais) 

A  l'emplacement  des  rues  de  Templaris  et  á'Alaulf  et  de  quelques  autres  avoisinantes, 
s'élevait  ce  palais  qui  avait  appartenu  à  l'ordre  des  Templiers.  Après  leur  disparition,  le 
pape  Jean  XXII  céda  tous  leurs  biens,  y  compris  ce  palais,  à  l'ordre  des  Chevaliers  de  Saint 
Jean  de  Jérusalem.  Il  fut  acheté  ensuite  par  le  chapitre  et  l'evêque  de  Vich,  puis  par  le  roi 
D.  Pierre  el  Ceremonioso,  et  il  fut  connu  alors  sous  les  noms  de  Petit  Palais,  Palais  de  la  Reine, 
et  Palais  de  la  Comtesse. 

Il  appartint  plus  tard  au  roi  D.  Martin,  et  devenu  la  demeure  préférée  de  l'épouse  de  ce- 
lui-ci, Doña  Margarita  de  Prades,  il  prit  le  nom  de  Palais  de  D.  Martin.  Enfin  D.  Jean  II 
d'Aragon  le  donna  à  D.  Galceran  de  Requesens  alors  Gouverneur  de  Barcelone,  et  pour  cette 
raison  on  l'appella  Palais  du  Gouverneur. 

L'édifice,  duquel  on  conserve  fort  peu  de  chose,  était  remarquable.  A  l'intérieur  il  y  avait 
un  salon  carré,  entouré  d'une  galerie  en  terre  cuite,  style  renaissance.  Une  autre  galerie  du 
même  style,  situé  dans  la  partie  sud  du  bâtiment,  dans  une  cour  carré  intérieure,  n'offrait  pas 
un  moindre  intérêt. 

Cette  construction,  partageant  la  mauvaise  fortune  de  tant  d'autres,  fut  entièrement  démo- 
lie, et  tout  ce  qu'elle  renfermait  de  mieux  se  perdit. 


4S 


Maison    «Gralla» 

Cette  bâtisse  était  sise  dans  la  rue  de  la  Portajerrisa  en  face  de  la  rue  del  Pi,  ou  se  trouve 
aujourd  hu,  celle  du  Duc  de  ¡a  Victoria.  Elle  appartenait  à  la  maison  Desplà  y  «.ralla,  uni,  ac- 
tuellement a  celles  d'Aytona,  Cardona  et  Medinaceli.  La  famille  Desplà  était  originaire  de 
ru  T         CathedraIe   renferme    les   restes   de   plusieurs  de  ses  aïeux.  D.  Jean  François 

toalla  et  D.  Michel  Jean  Desplà  étaient  des  personages  fort  bien  en  cour  de  ,501  à  1512 
Lest  en  1520  que  rhéritière  de  cette  famille  se  maria  avec  l'ainé  des  Aytona. 
_  L'architecture  variée  des  fragments  du  palais  en  question,  prouve  que  toute  la  construc- 
tion n  était  pas  de  la  même  époque,  En  .309  I).  Pierre  Desplà  acheta  á  Marie  Julia  une  partie 
du  terrain  qu'il  occupait,  et  son  édification  dut  certainement  commencer  à  ce  moment  Toute- 
fois la  façade  ainsi  qu'une  grande  partie  de  l'édifice  doit  dater  d-  ,  Si8  comme  tend  à  le  prou- 
ver une  décision  du  Conseil  Municipal  de  Barcelone  accordant  à  Gralla  l'eau  necesaire  a  s,,,! 
usage  domest.que,  «...Considérant  en  outre  la  grande  construction  que  le  dit  M.  Gralla  fait 
entreprendre  dans  sa  maison  et  qui  rendra  la  ville  plus  belle  et  plus  ornée...  .5  novembre  .sis 

Le  plus  remarquable  de  l'édifice  était  la  façade  du  meilleur  goût  de  l'aube  de  la  Renai- 
ssanse,  et  notamment  son  magnifique  portail  forme  de  deux  colonnes  corinthiennes,  au  fût 
très  orné.  De  chaque  coté  de  l'arc  qu'elles  soutenaient,  il  y  avait  un  médaillon  représentant 
des  luttes  entre  un  monstre  un  lion  et  un  homme,  et  sur  1,,  corniche,  des  ornements  de  feuilla- 
ge et  de  fruits  soutenus  par  des  enfants.  Le  linteau  pièce  d'une  rare  beauté  est  celui  qui  est 
décrit  dans  ce  Catalogue.  A  la  base  des  deux  colonnes,  les  deux  inscriptions  suivantes  étaient 
gravées:  «Publicœ  venustati»  «Privatœ  utiut.it.-  .  Elles  donnèrent  lieu  à  des  interprétations 
malicieuses  de  la  part  de  certeins  esprits  qui  firent  mille  conjectures  relatives  à  l'usage  auquel 
aurait  servi  le  palais,  qui  disparu  sans  qu'il  testât  de  lui  que  la  pièce  indiquée,  les  médaillons 
et  une  partie  de  la  cour  que  possède  aujourd'hui  un  particulier  de  Barcelona. 

Et  pour  vous  rendre  compte  du  mépris  qu'avait  Barcelone,  alors,  pour  ses  chef-d'œuvre, 
voyez  de  quelle  façon  nôtre  aïeul  acquit,  le  fragment  dont  nous  avons  parlé-.  Faisant  réparer 
sa  maison  de  Martorell,  et  manquant  de  pierre,  il  découvrit  en  passant  un  jour  par  la  rue  de 
Pelayo,  dans  une  rangée  de  pierres,  qui  séparaient  alors,  de  la  rue,  la  voie  ferrée  de  Sarria,  là 
morne  où  existe  aujourd'hui  une  grille  de  bois,  une  pierre  de  grande  dimension,  entassée 
avec  d'autres,  et  qui  attira  son  atention.  Il  alla  trouver  le  chef  du  Bureau  du  Chemin  de  fer 
lui  en  demanda  le  prix  et  elle  lui  fut  vendue  pour  dix  pésetes.  Transportée  à  Martorell,  on 
remarqua  qu'elle  était  finement  travaillée,  et  les  recherches  sur  son  origine  établirent  que 
c'était  le  linteau  du  Palais  des  Gralla  que  l'on  venait  de  demoulir  pour  ouvrir  la  rue  du  Duc 
de  la  J  ïctoria  Ce  fragment  dut  à  sa  grandeur  de  ne  pas  subir  le  sort  de  tous  les  autres  qui 
furent  jetés  à  la  mer. 


Salon  du  «Trentenari» 

C'était  le  lieu  de  reunion  du  petit  conseil  de  la  ville  ou  Conseil  des  trente,  sorte  de  com- 
mission municipale  permanente  créée  en  1249  par  D.Jacques  I  il' Aragón,  et  abolie  en  17  14 
par  Philippe  Y.  Le  salon,  qui  occupait  une  partie  du  site  ou  s'élève  l'édifice  actuel,  était  de  [559 

ne  le  prouve  une   lapide   de    marbre   blanc  ou  figure   l'inscription    suivante  en  caractères 


coin  mi 


49 


romains:  «Etant  conseilleurs  municipaux  les  magnifiques  Jean  Bonaventure  de  Gualbes,  gen- 
tilhomme, Michel  Bastida  et  Pierre  Farreras  citoyens,  Antoine  Gori  négociant,  Jean  Bag-a  tai- 
lleur fut  faite  cette  construction.» 

Le  plus  remarquable  du  bâtiment  était  la  façade,  style  renaissance,  d'un  goût  parfait  et 
qui  s'ouvrait  dans  une  cour  intérieure.  Le  linteau  du  portail  était  sostenu  par  des  magnifies 
piliers,  et  au  dessus,  sculptés  dans  la  pierre,  on  voyait  les  bustes  des  cinq  conseillers  dont 
les  noms  sont  cités  sur  l'inscription  transcrite  plus  haut. 

Le  conseiller  en  chef,  placé  au  centre,  était  representé  avec  un  papier  á  la  main  où  était 
écrit,  avec'  une  encre  dont  l'action  du  temps  effaça  la  trace;  «Maximi  Deo  gratia  Republiae 
Relatores  concordes  in  Consulatu  fuere  15.59.»  Plus  bas  on  vayait  des  médaillons  représen- 
tant des  vertus,  et  de  chaque  côté  les  bustes  de  deux  masiers,  le  tout  sculpté  en  haut  relief. 

Cette  façade  fut  détruite  et  l'on  en  conservait  à  peine  qualques  fragments  dans  la  Cour  des 
Orangers  de  l'ancien  palais  de  l'Audience.  Le  reste  se  perdit  presque  totalement,  et  l'on  put 
heureusement  recuellir  un  médaillon  de  ceux  qui  représentaient  les  conseillers,  les  deux  des 
masiers,  trois  autres  simbolisant  les  vertus  cardinales,  et  les  piliers  du  portail,  qui  figurant 
dans  le  Muséum  sont  un  beau  souvenir  de  l'édifice  dont  il  faisaient  partie. 

"VII 

Couvent  de  «Ste.  Catarina» 

Nous  serons  brefs  en  parlant  de  ce  magnifique  édifice,  l'un  des  plus  notables  de  Barcelone, 
et  aussi  l'un  des  ceux  qui  souffrirent  les  plus  cruellement  de  la  barbarie  et  de  l'impétuosité 
d'un  peuple  inconscient.  Le  31  octobre  1223  le  magistrat  municipal  céda  aux  moines  de 
l'ordre  des  Prêcheurs,  quelques  maisons  pour  la  construction  d'un  nouveau  couvent,  près  du 
lieu  où  existait  déjà  une  chapelle  vouée  à  Ste.  Catherine  vierg'e  et  martyre.  Les  œuvres  faits 
jusqu'au  commencement  de  la  voûte  vers  1252  ne  pouvaient  s'achever  faute  de  fonds;  c'est 
alors  que  D.  Jacques  I  d'Aragon,  autorisa  la  création  d'un  impôt  sur  les  marchandises  qui  se- 
raient déchargées  dans  le  port.  Grâce  à  cela,  la  construction  se  termina  sans  doute  vers  1269, 
puisque  à  cette  époque  devaient  être  achevées  les  chapelles  laterales  que  défrayèrent  D.  Be- 
renguer  et  Doña  Blanche  de  Moneada,  dont  les  dépouilles  étaient  déposées  dans  une  urne  ap- 
puyée à  un  paroi  de  la  chapelle  de  St.  Jacinthe. 

L'édifice  était  gothique,  comme  tous  ceux  de  son  époque,  l'église  formée  d'une  seule  nef 
(on  lui  en  attribue  trois  par  erreur)  était  immense,  et  l'on  pouvait  admirer  le  travail  délicat  du 
cloître  et  du  clocher,  modèle  d'hardiesse  et  d'élég'ance. 

En  1823,  les  moines  en  furent  chassés,  et  comme  la  révolution  avait  détruit  la  paroisse  de 
S.  Cucufate,  l'église  de  St.  Catherine  en  tient  lieu  jusqu'au  jour  où  elle  subit  le  même  sort,  lors 
des  incendies  de  1S3.5.  On  n'a  put  conserver  à  peine  que  des  fragments  insignificants  de  ce 
convent  qui  occupait  l'emplacement  actuel  du  marché  de  Sta.  Catarina  et  de  qualques  maisons 
voisines. 

Couvent  de  «S.  Père  de  las  Puellas» 

L'origine  de  ce  couvent  fut,  selon  les  uns,  la  chapelle  que  Ludovic  le  pieux,  roi  des  Francs, 
fit  construire  pendant  le  siège  de  Barcelone  en  801,  et  qu'il  dédia  à  S.  Saturnin,  évêque;  selon 
les  autres,  le  comte  Suniario  ou  Sunyer  le  fonda  prés  de  cette  chapelle  et  le  voua  à  St.  Pierre; 


50 


4- 


on  ajouta  le  nom  Puellas,  mot  latin  que  signifie  vierge,  parce  qu'on  n'y  admettait  que  des 
femmes  célibataires. 

Plus  taid,  quand  Almanzor  prit  Barcelone,  il  profana  le  temple,  donnant  lieu  à  des  scènes 
d'hérôisme  de  la  part  des  religieuses.  Apres  cette  période  de  révolte,  furent  construits  l'église 
et  le  cloître  romaniques.  Ce  dernier,  formant  la  partie  la  plus  importante  de  l'édifice  au  point 
de  vue  artistique,  avait  à  chaque  aile,  six  arcades  groupées  par  trois  et  séparées  par  des  murs 
massifs  qui  donnaient  à  l'ensemble  un  aspect  imposant  et  sérieux.  Ces  arcades  étaient  soute- 
nues par  des  paires  de  colonnes,  ornées  de  chapiteaux  du  meilleur  goût  de  l'époque. 

Ce  monument  était  enfin  une  merveille  du  Xe  siècle,  et  l'un  des  plus  importants  de  Bar- 
celone. 

Il  n'en  reste  aujourd'hui,  que  l'église  qui  sert  de  paroisse,  et  si  l'on  excepte  c'est  qui  est 
conservé  dans  ce  Muséum  et  les  qualques  fragments  de  moindre  importance  du  Musée  Pro- 
vincial, tout  se  perdit. 

IX 
Souvent  de  «Junqueras» 

Le  couvent  de  Sta.  Maria  de  Junqueras  situé  entre  les  rues  de  Bilbao  et  Junqueras  et  la  Place 
du  evèque  Urquinaona  fut  occupé  par  des  religieuses  vers  i  .300.  Son  architecture  était  de  la 
première  période  du  gothique,  bien  avant  l'époque  de  son  grand  développement.  Les  pierres 
de  l'église  furent,  plus  tard,  transportées  à  la  rue  d'Aragon  où  elles  servirent  à  la  construc- 
tion de  la  paroisse  de  la  Concepción.  Le  cloître  qui  ressemblait  à  celui  de  Sta.  Ana  fut  détruit 
en  même  temps  que  le  couvent  et  l'on  ne  put  en  conserver  que  ce  qui  figure  au  Muséum. 

Tours  de   «Canaletas» 

Elles  étaient  situées  à  l'extrémité  supérieure  de  la  Rambla  et  leur  construction  avait  été 
commencée  en  1377,  en  même  temps  que  celle  de  la  troisième  et  dernière  enceinte  de  murailles. 

Elles  avaient  un  aspect  majestueux  et  mesuraient  14  vares  de  diamètre  et  37  d'hauteur; 
elles  furent  démolies  en  1855  pour  le  tracé  du  nouveau  plan  d'agrandisement  de  la  ville. 

Face  au  nord,  la  tour  de  droite  avait  un  grand  portail  semicirculaire  nommé  de  .S.  Sever. 
Ce  nom  était  sculpté  en  belles  lettres  gothiques  au  dessus  de  l'arc.  Cette  porte  fut  ouverte  à 
l'ocasion  d'une  épidémie  de  peste  après  laquelle  on  fit  une  procession  en  signe  de  grâce  et  à 
l'intention  de  S.  Sever  en  1489. 

Les  tours  ainsi  que  les  portes,  disparurent  quand  on  commença  les  nouvelles  édifications, 
pour  faciliter  la  sortie  de  la  ville  du  coté  de  la  Rambla,  car  on  était  obligé  de  faire  le  tour  par 
la  rue  du  Portal  del  Ángel, 

:x:i 

Couvent  de   Mont-Sió 

11  appartenait  aux  religieuses  dominicaines  qui  après  avoir  habité,  dans  diverses  parties  de 
la  ville,  des  maisons  plus  ou  moins  propres  à  leur  usage,  dont  le  dernière  fut  celle  qui  existait 


51 


où  l'on  construisit  le  couvent  de  Sta.  Maria  de  Jerusalen  s'établirent  finalement  dans  celui  des 
moines  réguliers  de  St.  Augustin  appelés  vulgairement  moines  du  sac.  Ce  couvent  se  trouvant 
sur  la  place  de  Sta.  Ana,  prés  d'une  chapelle  voué  au  culte  de  Ntre.  Dame  de  Mont-Sió,  en 
prit  bientôt  le  même  nom. 

L'édifice  était  fort  simple  et  sa  façade  sans  aucun  ornement;  mais  l'église  a  une  seule  nef, 
et  le  cloître,  magnifique  construction  du  XIV  ou  XV  siècle,  ressemblant  à  celui  du  couvent  de 
Junqueras,  étaient  surtout  remarquables.  En  1835,  les  nonnes  durent  abandonner  le  couvent  qui 
servit  de  caserne,  à  la  milice  nationale;  elles  y  revinrent  en  1846:  plus  tard  elles  le  vendirent 
et  firent  élever  celui  qui  existe  aujourd'hui  à  la  Rambla  de  Cataluña. 


Portails  de  la  muraille  de  la  mer 

Ces  portes  n'offraient  qu'un  intérêt  secondaire.  Elles  ne  furent  jamais  terminées  puisque 
leur  construction  fut  abandonnée  en  1842.  Elles  mettaient  en  comunication  la  ville  avec  lamer 
du  côté  de  la  Barceloneta.  C'étaient  les  dernières  que  l'on  fermait  et,  pour  cette  raison,  quand 
le  soir  tombait,  les  persones  qui  avaient  trouvé  les  autres  portes  de  la  ville  fermées,  y  accou- 
raient en  foule. 

Le  seul  ornement  qui  appelait  l'attention  était  deux  têtes  de  méduse,  de  grande  dimension, 
disposées  une  de  chaque  côté  de  la  porte  et  par  la  bouche  desquelles  les  sentinelles  sur- 
veillaent  les  environs. 

De  ces  deux  têtes,  l'une  s'est  perdue  et  l'autre  est  conservée  dans  ce  Muséum. 

ZKZIII 
Maison  qu'habita  Cervantes 

Comme  détail  sur  cette  demeure,  nous  ne  reproduirons  que  les  lignes  suivantes  de  Pi  y 
Arimon:  «Sur  le  balcon  de  la  3.a  chambre  de  la  maison  n.°  43  de  la  rue  muralla  de  mar  ressort 
entre  autres  ornements,  un  buste  en  haut  relief  qui,  suivant  la  tradition,  represente  l'inmortel 
Cervantes,  et  qui  fut  placé  là,  en  souvenir  du  séjour  qu'y  fit  le  Prince  des  Ecrivains  espa- 
gnols.» La  rue  de  la  muralla  de  mar  est  aujourd'hui  Passeig  de  Colón,  et  la  maison  porte  le 
numero  33. 

Château  de  Rocafort 

A  peu  de  distance  de  Martorell  et  prés  du  chemin  qui  conduit  à  Castellvi  de  Rosanés,  on 
voit  les  ruines  du  Château  de  Rocafort,  situé  sur  un  rocher  abrupt  et  dominé  d'un  côté  par 
une  eminence  surplombant  presque  au  dessus  de  son  site.  Il  avait  appartenu  aux  Chevaliers 
Templiers  et  son  origine  doit  être  tres  ancienne  comme  le  prouvent  son  style  roman  et  les  or- 
nements fort  simples  qne  l'on  voit  sur  la  porte  de  l'église,  unique  fragment  qui  reste  de  la 
première  édification,  avec  une  citerne  et  des  portions  de  la  muraille.  La  voûte  de  l'église,  con- 
servée en  partie,  est  plus  moderne  si  l'on  juge  par  les  détails  de  sa  construction. 


52 


Ce  château  dut  être  abandonné  en  même  temps  que  tous  les  autres  de  son  genre,  lorsque 
les  progrés  de  l'armement  et.  par  suite,  les  modifications  des  procédés  de  guerre,  les  rendirent 
impuissants  à  soutenir  la  lutte  contre  la  stratégie  nouvelle. 

Presque  tous  les  ornements  gravés  sur  la  pierre  sont  des  croix  et  des  étoiles  tracées  géo- 
métriquement. 

Ermitage  de  Ste.  Margherite 

Aux  environs  de  Martorell,  et  non  loin  du  Château  de  Rocafort.  existe  un  ermitage  ancien, 
voué  au  culte  de  Ste.  Margherite  et  qui  devait  être,  dans  ses  beaux  jours,  une  magnifique  cha- 
pelle romanique,  comme  le  démontrent  les  fragments  et  les  chapiteaux  qui  en  restent. 

Vers  le  XV  siècle,  elle  subit  quelque  transformation,  et  on  la  décora  alors  de  carreaux 
bleus  de  fabrication  catalane,  que  l'on  y  trouva  en  assez  grande  nombre. 

L'ermitage  actuel  a  beaucoup  perdu  de  sa  grâce  primitive  à  cause  de  prétendues  reformes 
qu'on  y  a  practiquées. 


Carreaux  décoratifs 


Carreax  catalans  et  valenciens  des  AV.    et  XVI.e  siècles 

iV."  /.  —  Represente  les  armes  de  l'abbesse  du  couvent  de  St.  Pierre  de  las  Puedas,  Dña. 
Elisabeth  Desbosch  qui  le  gouverna  de  151;  â  1521. — Fabrication  catalane. 

A '. "  2.  —  Imitation  catalane  d'un  carreau  valencien;  provient  du  couvent  des  Augustins 
de  Miralles,  situé  entre  Martorell  et  Gélida. — Fab.  catalane. 

N ."  3'. — Imitation   de   même   que  le   précèdent,  d'un  carreau  valencien  et  dons  nous  ignorons 
l'origine. — Fabrication  catalane. 

N.°  4.—  Carreau  pour  pavé,  de  la  forme  connue  en  espagnol  sous  le  nom  de  olambrillas' 
se  prêtant  à  diverses  combinations, — Fabrication  valencienne. 

N."  5. — Provient  du  couvent  de  Miralles,  nommé  précédemment. — Fabrication  valen- 
cienne. 

N."  6. — Carreau  dont  les  grandes  dimensions,  le  tracé  et  les  clairs-obscurs  reporteraint 
son  origine  à  une  époque  postérieure  au  XVI  siècle,  ou  tout  au  moins  à  la  fin  do  même  siècle. 
(  )n  le  trouva  avec  d'autres  fragments  du  Palan  de  Barcelone  et  il  est  sûrement  de  fab.  ca- 
talane. 

N."  7. — De  l'église  de  St.  Antoine  de  Barcelone. — Fab.  valencienne. 

N."  8. — Armes  de  la  maison  (juilera  ou  Michel  de  1' Aguilera  dans  la  plaine  du  Panades 
en  Catalogne. — Fab.  catalane. 


53 


O- 


N.°  9. — Provient  de  la  Cathédrale  de  Barcelone.  Le  dessin  d'un  goût  moresque,  est  en 
relief,  probablement  à  fin  que  le  pavé  fût  moins  glissant.  Mr.  Font  y  Gumá  croit  que  ce  ca- 
rreau est  du  nombre  de  ceux  que  Pierre  IV  demanda  au  Bailli  du  royaume  de  Valence  et  que 
l'on  a  trouvés  seulement  dans  un  endroit,  qui  faisait  communiquer  la  Cathédrale  avec  le  Pa- 
lais du  roi;  coïncidence  notable  qui  établirait  l'origine  de  notre  exemplair. — Fab.   valencienne' 

N.°  10. — Provient  du  cloître  de  Ntre.  Dame  de  Jérusalem.  Le  dessin  gothique  et  sans 
détails,  represente  à  la  périphérie,  le  cordon  de  St.  François  d'Assise,  dont  l'ordre  était  celui 
auquel  appartenaient  les  nonnes  du  couvent,  et  au  centre  des  oiseaux  qui  rappellent  à  la  mé- 
moire la  légende  de  ce  saint. — Fab.  catalane. 

N.°  /  /.  —  Provient  du  couvent  de  St.  Jérôme  de  la  Murtra,  près  de  Badalona. — Fab.  ca- 
talane. 

N.°  12. — Represente  les  atribuís  de  St.  Pierre  et  provient  du  couvent  de  las  Puellas  du 
même  nom.  Quelqu'un  a  dit,  par  erreur,  que  c'était  du  château  de  Gélida. — Fab.  catalane. 

N."  1 5. — Son  léger  relief  en  fait  mieux  ressortir  le  dessin;  provient  du  château  de  Cen- 
telles.— Fabrication   valencienne. 

N."  14. — Provient  d'un  couvent  qui  occupait  une  partie  du  palais  des  Ducs  de  Gandia. 
—Fabrication  valencienne. 

N."  i5. — Dessiné  en  leg'er  relief  de  provenence  inconnue. — Fabrication  valencienne. 

JV.°    16. — -Provient  du  pavé  du  Couvent  de  Santas  Creus  dans  la  province  de  Tarragone. 

V.c  /  7. — Provient  du  couvent  de  St.  Dominique  à  Valencia,  édifice  devenue  aujourd'hui 
Capitaine  Genérale.  L'inscription,  incomplète  dans  un  seul  carreau,  dit  en  quatre  autres,  en 
vieux  catalan:  «Bon  régime;  avec  sagesse;  avec  saine  pensée;  avec  diligence» . — Fab.  valen- 
cienne, 

N."  18. --Armes  de  l'Abbé  Jacques  Valls  de  Santas  Creus,  qui  le  dirigea  de  1502  à  1526. 
C'est  le  même  dessin  qu'on  voit  sculpté  sur  la  pierre  tombale  de  cet  abbé,  dans  la  Salle  Capi- 
tulaire  du  monastère. — Fab.  catalane. 

N.°  ig. — Carreau  dont  le  dessin  en  relief  est  très  décoratif  en  même  temps.  Provient  du 
couvent  de  Ntre  Dame  de  Jérusalem. — Fab.  catalane. 

N°  20. — Carreau  qui  ressemble  beaucoup  à  ceux  des  nos  2  et  3  et  dont  nous  ignorons  la 
procedence. 

N.   2  r . — Provient  du  couvent  de  St.  Pierre  de  las  Puellas. — Fab.  catalane. 

JV.°  22. — Provient  de  l'ermitage  de  Ste.  Marg'herite  à  Martorell. — Fab.  catalane. 

N.  os  23  et  24. — Carreaux  analogues  à  ceux  du  n."  19  qui  proviennent  aussi  de  Ntre.  Da- 
me de  Jérusalem. — Fab.  catalane. 

N.°  25. — Represente  les  armes  de  l'abbé  Porta  qui,  selon  Finestres  gouverna  le  couvent 
de  Poblet  de  1502  à  1526. — Fab.  valencienne. 

N°  26. — Carreau  vert,  designé  sous  le  nom  de  demi-feuille,  genre  très  employé  dans  les 
anciennes  constructions  pour  gradins  et  balcons.  Figure  dans  ce  Catalogue  bien  qu'il  parai- 
sse de  peu  de  valeur,  à  cause  de  sa  simplicité,  parce  qu'il  se  prête  à  des  combinaisons  très 
variés  et  enfin  parce  qu'il  est  très  répandu;  tout  cela  lui  donnant  une  valeur  artistique  consi- 
derable. 

N."  27. — Armes  de  l'Abbé  D.  Jean  de  Guimerá  du  monastère  de  Poblet.  (1564  à  1583). 
On  l'a  atribué  aussi  à  l'Abbé  Antoine  Buada  (1499  à  1592). — Fab.  valencienne. 

N.  28. — Provient  du  couvent  des  moines  chartreax  de  Montalegre  près  de  Barcelone. 
— Fab.  valencienne. 

N."  2g. — Armes  de  l'Abbé  D.  Pierre  Caixal  du  monastère  de  Poblet. — Fab.   valencienne. 

N.°  30. — Carreau  bleu  de  ceux  de  demi-feuille,  qui  existait  dans  diverser  édifices  anciens. 
Les  exemplaires  de  ce  Muséum  proviennent  de  Ntre.  Dame  de  Jérusalem. 

N."  3 1. — Provient  du  Palais  des  Borjas  à  Gandia. — Fab.  valencienne. 

N.°  S2- — -Est  du  couvent  de  Mont-Sió  de  Barcelone. — Fab.  catalane. 


54 


N."  $3.  On  a  dit  que  c'est  la  reproduction  d'un  modèle  castillan  de  <  <-u.\  de  cuerda  seca 
(corde  sèche).  Provient  de  l'ermitage  de  Ste.  Mary  hérite  à  Martorell. — Fab.  catalane. 

N.°  34. — Provient  du  cloître  gothique  du  monastère  de  Montserrat — Fáb\  catalane.  -Le 
dessin  est  la  bordure  des  carreax  du  n."  63. 

N."  35. — Du  couvent  de  Mont-Sion. — Fab.  catalane. 

N.°  36. — Du  monastère  de  St.  Pierre  de  las  Puellas. — Fab.  catalane. 

N.°    97.  -Du  couvent  de  Mont-Sió  de  Barcelone.— Fab.  catalane. 

À."  38. — Bien  qu'un  auteur  dise  qu'on  ignore  la  provenance  de  ces  carreaux,  ceux  qui 
figurent  dans  ce  Muséum  sont  du  convent  de  Mont-Sió. — Fab.  catalane 

JV.°  3g. — Provenance  inconnue. — Parait  de  fabrication  catalane. 

A '. "  40. — Ces  carreaux  existaient  dans  diverses  édifices  anciens  de  Barcelone.  La  plupart 
de  ceux  du  Muséum  sont  du  couvent  de  Ntre.  Dame  de  Jérusalem,      lab.  catalane. 

N.  os  41  ,  42  et  43. — Proviennent  du  monastère  de  Montserrat. — Fab.   catalane. 

N."  44. — Carreau  de  fabrication  catalane,  imité  d'un  autre  de  fab.  valencienne  et  dont 
nous  ignorons  la  procedence. 

N.°  45. — Provient  du  monastère  de  St.  Pierre  de  las  Puellas. — Fab.  catalane. 

.Y."  4>> .  —  Mêmes  origines  que  le  précèdent. 

N."  4J. — -Provient  du  monastère  de  Santés  Creus  où  il  \-  en  avait  en  très  grande  nombre. 
— Fab.  catalane. 

N.°  48.  —  Provient  du  monastère  de  Montserrat  comme  les  numéros  41,  42  et  43;  sont 
tous  de  1530  et  de  fab.  catalane. 

N.°  4Q.  —  Provient  de  Santas  Creus  à  Tarragona. --Fabrication  catalane. 

N."  5o. —  Parmi  les  nombreux  exemplaires  de  ce  même  dessin  qui  figurent  au  Muséum,  il 
y  en  a  de  Montserrat  et  de  Ntre.  Dame  de  Jérusalem — Fabrication  catalane. 

N."  5i . — Du  convent  de  St.  Pierre  de  las  Puellas.  —  Fab.  catalane. 

N."  52. — Quelques  exemplaires  proviennent  de  Ntre.  Dame  de  Jérusalem — Fabrication 
catalane. 

N."  53. — Même  provenance  que  le  précèdent.  Fab.  catalane. 

iV.0   54.  —  Provenance  inconnue.— Fabrication  catalane. 

N."  55. — Les  exemplairs  de  ce  Muséum  proviennent  d'une  ancienne  maison  particulière 
de  la  rue  dé  Moneada  de  Barcelone.  —  Fab.  catalane. 

N."  56.  Même  provenance  que  les  précédents. — Il  y  en  a  aussi  dans  le  château  de  Ma- 
taré.— -Fab.  catalane. 

A^.°  5j.— Du  couvent  de  Ntre.  Dame  de  Jérusalem — Fab.  catalane. 

N."  5H.  —Les  carreaux  de  ce  Muséum  proviennent  de  l'Hôtel  de  ville  de  Barcelone.  On 
en  trouve  d'identiques  ailleurs. — Fab.  catalane. 

N."  5g. — Nous  en  ignorons  la  provenence. — Fab.  catalane. 

N."  60. — Provient  du  monastère  de  Santas  Creus. — Fabrication  catalane. 

.Y."  61. — Provient  de  N.  D.  de  Jeiusalem.     Fab.  catalane. 

.Y."  62. — La  plupart  des  exemplaires  de  ce  Muséum  sont  du  couvent  de  Mont-Sió,  et 
quelques  autres  de  Montserrat. — Fab.  catalane. 

N."  69  —  Du  cloître  gothique  du  couvent  de  Montserrat.  (V.  n."  34).    -Fab.  catalane. 

N."  64.— Provient  de  l'ermitage  de  Ste.  Margherite  à  Martorell. —  Fab.  catalane. 

N. os  65  et  66.=Proviennent  de  N.  D.  de  Jerusalen  et  d'Olerdola  ou  St.  Michel  d'Erdol- 
—Fab.  catalane. 

N.°  67. — Du  palais  des  Borjas  à  Gandia  et  de  la  chartreuse  de  Segorbe. — Fab.  valen- 
cienne. 

N.°  68.  —  Le  dessin  que  l'on  voit  au  centre  de  ce  carreau  represente  une  catapulte;  on 
peut  lire  l'inscrintion  suivante:     vostra  virtut  de  mos  mos  merits  lo  guardo»  qui  signifie:  «vo- 


55 


tre  vertu  est  la  récompense  de  mes  mérites» .  Il  provient  d'une  maison  de  la  rue  de  V Ave- 
llana de  Valence,  appartenant  au  marquis  d'Almunia. — Fabrication  valencienne. 

N-os  6g,  yo,  yi  et  72. — Du  pavé  de  l'ancienne  cathédrale  de  Barcelone.  Ces  petits  ca- 
rreaux plus  anciens  que  ceux  de  cette  section  et  d'un  style  différent,  y  ont  été  inclus  parce  que 
c'est  encore  de  ceux-ci  qu'ils  se  rapprochent  le  plus. 

N.°  75. — Le  dessin  de  ce  carreau  represente  un  chardon  qui  était  la  marque  distinctive 
de  l'Association  des  fabricants  de  drap  de  Valence. — Fabrication  valencienne. 

N.°  7 4- — Nous  en  ignorons  la  provenance. — Fab.   valencienne. 

N.°  y  5. — Provient  du  pavé  des  Salles  Borgia  du  Vatican,  dont  la  construction  fut  or- 
donnée par  le  pape  Alexandre  VI,  d'origine  valencienne,    en    1492. — Fabrication  valencienne. 

N.os  y 6  et  77. — Nous  en  ignorons  la  provenence. 

iV.°  78. — De  l'ermitage  de  Ste:  Margherite  à  Martorell. — Fab.  catalane. 

Vo  y  g. — Sa  provenance  nous  est  inconnue. 

Ar°s  So  au  86. — Proviennent  de  l'ancienne  cathédrale  de  Barcelone  comme  les  carreaux 
des  n.  os  69  et  72. 

5SEOTIOTVJ"*    J±    ET    B 

Appendice 

N.°  $7.=Carreau  triangulaire  que  devait  se  combiner  avec  d'autres.  Provient  de  la 
chartreuse  de  Segorbe. — Fab.  valencienne. 

N.°  8S. — De  la  chartreuse  de  Segorbe. — Fab.  valencienne. 

Nos  8g  et  go.  -  Carreaux  dont  les  dessins  sont  en  relief.  Proviennent  de  la  chartreuse  de 
Segorbe.  Le  dernier  est  d'un  goût  Mauresque  remarcable. 


OBSERVALION. — Nous  vous  faisons  remarquer  que  de  la  plupart  des  carreaux  cata- 
logués, il  en  existe,  dans  ce  Muséum,  plusieurs  exemplaires;  quelques  uns  abondent  particu- 
lièrement, et  tous  sont  placés  de  telle  façon  que,  combinés  avec  les  autres  fragments  archi- 
tectonichs,  ils  forment  le  décors  de  la  maison. 

Cette  observation  ne  s'aplique  pas  seulement  a  tous  les  carreaux  de  cette  section,  mais 
aussi  et  principalement  a  ceux  coloriés  des  NVIIe  et  XVIIIe  siècles  qui  s'y  trouvent  même 
en  plus  grand  nombre. 

Cela  donne  au  Muséum  un  caractère,  et  une  originalité  que  n'ont  pas  tous  les  autres  mu- 
séums d'Espagne  et  de  l'étranger. 


Carreaux 

SECTION   J3. 

Carreaux  castillans  et  mauresques 

Nous  ignorons  la  provenence  de  la  plupart  de  ces  carreaux  qui  ont  été  collectionés  d'une 
autre  manière  que  ceux  des  sections  A.  et  C.  Il  est  certain  que  nous  pourrions  indiquer  l'ori- 
gine de  plusieurs   d'entre   eux;   en   la  cherchant  dans  des   livres   qui  la  mentionnent,  mais, 


56 


comme  nous  avons  déjà  dit  que  notre  intention  n'était  pas  de  faire  un  traité  d'archéologie, 
nous  nous  bornons  a  indiquer  la  provenence  des  carreaux  qui  furent  recueilis  directement  et 
dont  le  nombre  est  tres  restreint;  nous  avons  la  certitude  que  le  lecteur  curieux  la  trouvera 
pour  bien  des  autres,  et  nous  n'enumererons  ici  que  ceux-là. 

N.°*  8  et  9. — Proviennent  de  la  cathédrale  de  Saragosse. 

N."  16. — De  l'Alhambra  de  Grenade. 

A'."s  18  et  20. — Se  combinent  avec  le  précèdent  et  proviennent  aussi  de  l'Alhambra  de 
Grenade. 

.Y."  27. — Provient  d'un  quartier  de  Gérone  nommé  Judería  ou  encore  Moùtjuich. 

N."s  5'-i  et  ?5. — De  l'Alhambra  de  Grenade. 

Les  autres  carreaux  sont  tous  de  fabrication  espagnole  et  d'origine  très  variée. 


c 


.arreaux 

SJEC3TIOTV     CJ 

Carreaux  coloriés  des  xvne  e1  xviiie  siècles 

N."  1  ■  -  Composé  de  six  carreaux  représentant  un  vase  de  rieurs;  il  recouvrait  les  parois  du 
chœur  de  l'église  de  N.  D.  de  Jérusalem  II  en  existe  en  tres  grande  nombre  dans  le  Muséum. 
Avec  ces  carreaux,  combinés  avec  d'autres,  on  a  recouvert  les  murs  de  la  salle  a  manger. 

¿V."  2  et  5. — Leur  dessin  est  a  peu  prés  pareil  et  tres  simple.  Ils  proviennent  du  couvent 
de  Jerusalen. 

.Y."  _/.-5  et  6  — Imitations  variées  d'un  même  modèle.  Proviennent  le  premier  du  couvent 
de  Jerusalen  et  les  deux  autres  d'anciennes  maisons  particulières  de  Barcelone. 

N."  7. — Provient  du  couvent  de  N.  D.  de  Jerusalen.  Les  carreaux  de  ce  genre  qu'existe 
dans  le  Muséum  décorent  le  sopha  décrit  dans  la  section  suivante. 

N."  8. — Vingt  et  un  carreaux  forment  ce  tableau  représentant  S.  François  d'Assise.  Il  pro- 
vient du  couvent  de  X.  D.  de  Jérusalem  dont  les  religieuses  étaient  franciscaines. 

N."  g. — Tableau  représentant  Ste.  Eulalie  avec  la  croix:  il  est  formé  de  vingt  carreaux  qui 
proviennent  de  l'église  de  Martorell. 

N.°  10. —  Formé  de  quinze  carreaux,  provenant  de  X.  D.  de  Jerusalen. 

A. "  /  /. — Represente  St.  Pierre  dessiné  sur  douze  carreaux  qui  proviennent  d'une  maison 
particulière  de  Martorell. 

.Y.     12  et  i3. — Même  dessin;  ils  proviennent  du  couvent  de  Jerusalen. 

A'.0  14-  —  Dessin  pour  bordure  provenant  du  couvent  de  X.  D.  de  jerusalen  et  d'une  mai- 
son particulière  de  Barcelone. 

N  °  1 5  — Dessin  pour  bordure  provenant  d'une  ancienne  maison  particulière  de  Barcelone. 

N."  16  el  ij.  —  Exemplaires  qui  existaient  dans  divers  édifices  anciens  et  dans  l'église  de 
Martorell. 

N.°  18. — Provient  de  X.  D.  de  Jerusalen. 

N.°  ig. — D'une  ancienne  maison  particulière  de  Barcelone. 

N"  20-21  et  22. — Carreaux  dont  le  dessin  est  d'un  goût  raffiné  et  qui  proviennent  aussi 
du  couvent  de  Jérusalem. 

N."  23. — Carreau  orné  d'une  étoile  tracée  géométriquement  et  duquel  on  a  des  exem- 
plaires de  plusieurs  grandeurs  et  des  diverses  origines. 

Ar."  24  et  25.  -Carreaux  qui  se  ressemblent  et  qui  proviennent,  comme  une  grande  partie 
des  autres,  de  X.  D.  de  Jérusalem. 


N.°  26  et  27. — Proviennent  de  maisons  particulières  de  la  rue  de  Moneada  de  Barcelone. 

N."  28  et  2g. — Tres  beaux  modèles,  notamment  le  deuxième,  d'un  goût  décoratif  par  ex- 
cellence; proviennent  de  N.  D.  de  Jerusalen.  Les  carreaux  du  n.°  29  décorent  presque  totale- 
ment l'artistique  lavoir  décrit  plus  loin  dans  la  dernière  section. 

N.°  3o  au  35. — Proviennent  de  maisons  particulières  de  Barcelone.  Les  carreaux  des 
numéros  34  et  35  sont  plus  modernes  comme  on  peut  en  juger  par  le  dessin  et  la  couleur  qui 
sont  plus  imparfaits. 

iV.0  36  au  41 . — Même  provenance  que  les  précédents. 

N."  42  au  47. —  Les  deux  premières  sont  des  carreaux  fort  orig-inaux  et  dont  nous  cro- 
yons posséder  les  seuls  exemplaires  qui  existent;  les  cinq  autres,  d'un  goût  décoratif  exquis, 
proviennent  du  couvent  de  Jérusalem. 

N.°  48  au  77. — Carreaux  de  ces  appelles  d'arts  et  métiers,  très  intéressants  parce  qu'ils 
sont  des  premiers  fabriqués  dans  leur  genre.  Proviennent  tous  du  couvent  de  Jérusalem. 

N."  78  au  107. — Carreaux  de  la  deuxième  époque  ou  de  la  décadence  du  genre  arts  et 
métiers;  ils  sont  donc  plus  modernes  que  les  précédents  et  aussi  bien  inférieurs  à  eux  comme 
dessin,  verni  et  colori.  Ils  proviennent  de  diferents  endrôits'de  Barcelone  et  de  Martorell. 

iV.°  108  et  10g. — Deux  tableaux  admirables  représentant  des  scènes  de  la  vie  et  martyre 
de  Ste.  Eulalie  de  Barcelone.  Proviennent  de  l'église  de  Martorell. 

N.°  1 10. — Ensemble  de  carreaux  représentant  une  collonne  salomonique  ornée  des  feui- 
llages et  d'oisseaux.  Ils  proviennent  de  l'ég'lise  de  Martorell  où  ils  servaient  de  de  séparation 
entre  plusieurs  tableaux  de  Ste.  Eulalie.  Deux  des  ceux  derniers  ont  été  décrits  précé- 
demment. 

N. os  /  //  au  1  18. — Dessins  de  bordure  variés;  proviennent  du  convent   de  Jérusalem. 

N.°  1 1  Q- — Tableau  incomplet  formé  de  douze  carreaux,  d'un  dessin  barroque,  représen- 
tant des  anges  et  d'autres  ornements;  proviennent  de  l'Eglise  de  Martorell. 

N."  1  2 c».— Carreaux  représentant  un  superbe  pot  à  fleurs;  proviennent  d'une  maison  par- 
ticulière de  Barcelone. 

iV.0   121.  -  Petit  carreau  provenant  du  couvent  de  Jérusalem. 

N.°  122. — Carreau  dont  le  dessin,  quoique  peu  soigné,  produit  beaucoup  d'effet;  pro- 
vient du  couvent  de  Jerusalen. 

N."  123. — Pot  ressemblant  á  celui  n.n  1  mai ¡?  qui  parait  de  fabrication  un  peu  antérieure; 
provient  du  couvent  de  Jerusalen. 

N.°  124-125  et  126. — Du  couvent  de  Jerusalen. 

N."  1 27. — Represente  un  petit  vase  et  provient  d'une   maison    particulière  de  Barcelone. 
N.°  1 28  a  1^2. — Dessins  très  variées.   Proviennent  d'anciennes  maisons  particulières  de 
Barcelone,  excepte  les  deux  derniers  qui  sont  de  Martorell. 

N°  i33. — Groupe  de  carreaux  provenant  d'un  autel  de  l'église  de  Martorell. 


Fragments  archítectoníques  et  autres  obgects 


La  place  occupé  dans  le  Muséum  par  les  fragments  de  cette  section,  nous  à  servi  de  guide 
pour  leur  ordonnance  et  leur  description  dans  ce  Catalogue.  Comme  ils  font  partie  de  cons- 
tructions diverses  et  des  façades  on  n'aura  qu'a  suivre  celle-ci  pour  se  rendre  compte  plus  fa- 
cilement de  la  provenance  de  chacun  d'eux.  En  décrivant  chaque  partie  de  l'ensemble  qu'ils 
forment,  nous  trouverons  des  fragments  de  différente  origine,  et  combinés  en  outre  avec  des 
carreaux  que  nous  nous  bornerons  à  signaler,  attendu  qu'ils  ont  été  déjà  décrits  dans  la  sec- 
tion qui  leur  correspond. 


4- 


Façade  ouest  du  corps  d'édifice  du  Muséum 

N.°  I  á  6'.— Ces  six  fragments  sont  formés  de  quatre  piliers,  pareils  deux  à  deux,  et  pro- 
venant du  frontispice  de  la  Salle  du  Trentenario  de  l'ancien  Hôtel  de  ville  de  Barcelone.  Les 
deux  piliers  les  plus  courts  supportent  le  linteau  de  pierre  décrit  au  numero  7,  et  les  deux 
autres  plus  élevé»,  soutienent  un  autre  linteau  décrit  au  numero  8;  le  tout  formant  ainsi  deux 
portails,  inclus  l'un  dans  l'autre,  et  laissant  entre  eux  un  espace  décoré  avec  de  carreaux  du 
XVI  siècle  qui  sont  les  signalés  dans  le  Catalogue  au  n.°  53  de  la  section  des  carreaux. 

N."  7.  —  Pierre  massive  provenant  du  couvent  de  Ste.  Marie  de  Junqueras  et  dont  l'unie  or- 
nement est  un  écusson  magnifique,  divisé  en  quatre  parties,  soutenu  par  deux  anges  et  por- 
tant une  couronne  au-dessus. 

N"  8. — Linteau  de  dimensions  supérieures  au  précèdent;  provient  du  palais  du  Duc  de 
Medinaceli,  connu  sous  le  nom  de  maison  (Tralla. 

N.  Q-io  et  1 1 . — Trois  médaillons  en  haut  relief  réprésentant:  celui  du  centre  un  conseiller, 
et  les  deux  latéraux  deux  massiers;  proviennent  de  la  Salle  du  Trentenario,  de  l'ancien  Hôtel 
de  ville  de  Barcelone. 

N."  12. — Magnifique  écusson  gothique  soutenu  par  trois  anges;  provient  du  couvent  de 
Ntre.  Dame  de  Jérusalem. 

N.a  l3  et  14.  -Deux  écussons  inscrits  dans  des  poligones.  l'un  de  Catalogne  et  l'autre 
particulier;  même  origine  que  le  précèdent. 

N".  i5  et  16. — Deux  écussons  placés  un  de  chaque  côté  du  gran  linteau  que  nous  avons 
décrit,  et  dont  le  fond  partagé  en  diagonal  port  un  lévrier  à  sa  partie  supérieure  et  un  lion 
couronné  à  sa  partie  inférieure.  Ils  proviennent  du  couvent  del  Carmen. 

N.  ij-18  et  ig. —  Trois  beaux  médaillons  de  la  Renaissence  provenant  du  salon  du  Tren- 
tenario. Les  deux  représentant  l'un  la  Foi  et  l'autre  la  Charité  sont  placés  au  dessous  du  re- 
bord de  la  fenêtre  de  gauche  (vu  de  face)  et  le  troisième  qui  represente  l'Espérance  se  trouve 
à  la  même  place  correspondant  à  la  fenêtre  de  droite. 

N."  20-21  et  22. —  Fenêtre  dont  la  partie  principale  est  le  linteau  soutenu  par  deux  têtes 
et  provenant  d'une  maison  particulière,  propriété  des  religieuses  de  l'ordre  de  St.  Jérôme. 

N."  2.3. — Ecusson  de  la  Catalogne,  bien  sculpté,  provenant  du  Palau  de  Barcelone,  et  pi. ici' 
au  dessus  de  la  fenêtre  dont  nous  venons  de  parler. 

N."  2J.  et  25. — Deux  piliers  de  la  fenêtre  de  droite  qui  sont  en  terre  cuite  et  dont  les  des- 
sins de  la  Renaissance  sont  d'une  incomparable  beauté;  ils  proviennent  d'une  galerie  du  Palau 
de  Barcelone. 

N.°  26. — Linteau  de  la  même  fenêtre  qui  porte  en  caractères  gothiques  le  nom  de  St.  Se- 
ver;  provient  d'une  porte  des  tours  de  Canuletas. 

N.  2J . — Ecusson  provenant  du  couvent   de  Jerusalen,  et  placé  au  dessus  de  cette  fenêtre. 

N.  28  ei  29. — Deux  écussons  placés  latéralement  sous  le  rebord  de  la  même  fenêtre;  pro- 
viennent du  couvent  de  Jerusalen. 

N.°  30S1  32  et  33. — Quatre  écussons  placés  dans  la  partie  supérieure  de  la  façade  que 
nous  décrivons,  et  qui  en  allant  de  gauche  à  droite,  représentent;  le  premier  un  mouton,  de  la 
corporation  des  bouchers;  le  second,  divisé  en  quatre  parties,  un  arbre  dans  deux  d'entre  elles 
et  une  fleur  de  lis  dans  les  deux  autres;  le  troisième  est  l'écusson  del  Carmen;  le  quatrième, 
une  enclume  des  tenailles  et  un  marteau,  de  la  corporation  des  serruriers.  Tous  proviennent 
du  couvent  del  Carmen. 

N."  3 4. — Ecusson  soutenu  par  deux  anges;  placé  dans  la  partie  snperieure  de  la  façade,  à 
l'angde  que  forme  celle-ci  avec  la  suivante.  Provient  du  couvent  de  Jerusalen. 


:,•> 


(if~ 


Façade  nord  du  corps  d'édifice  du  Muséum 


N°  $5  à  41. — Ce  sont  les  socles,  colonnes,  chapiteaux  et  arc  qui  forment  la  porte  de  cette 
façade  et  qui  constituaient,  placés  de  la  même  façou  qu  'ici,  un  arc  du  cloître  roman  de  Saint 
Pierre  de  las  Pue/las,  avec  cette  seule  différence  que  dans  la  construction  primitive,  les  co- 
lonnes étaient  pareilles  deux  à  deux. 

N.°  42.  Petit  fragment  de  marbre  blanc,  représentant  un  moine  avec  un  livre  ouvert  dans 
les  mains:  il  es  placé  au  centre  de  l'arc  qne  nous  venons  de  décrire.  Provient  de  Poblet. 

2V.0  43. — Rebort  de  l'unique  fenêtre  de  cette  façade,  en  pierre  rouge  ornée  de  dessins  géo- 
métriques. Provient  du  château  de  Rocafort  prés  de  Martorell,  détruit  aujourd'hui,  et  qui  avait 
appartenu  aux  chevaliers  Templiers. 

N.°  .44  â  48. — Socle,  colonne,  chapiteaux  et  arcs  d'une  fenêtre,  au  chapiteau  ornée  de 
larges  feuilles;  proviennent  d'une  ancienne  maison  de  la  devallada  de  l'iladecols  à  Barcelone  et 
qui  appartenait  aux  nonnes  de  l'ordre  de  St.  Jérôme. 

2V.  °  4g. — Écusson  placé  au  dessus  de  cette  fenêtre.  Provient  du  couvent  de  Jérusalem. 

N.°5oet5i. — Deux  écussons  placés  latéralement  dans  la  partie  supérieure  de  la  façade 
et  faisant  pendant  aux  quatre  autres  de  la  façade  antérieure  deja  décrite.  Proviennent  comme 
ceux-ci  du  couvent  de!  Carmen,  comme  deux  autres  que  nous  décrirons  plus  loin  et  qui  leur 
ressemblent. 


Façade  nort  de  la  Maison-Musée 

2V.°  52. — Centre  de  vôute  octogonal  avec  des  têtes  d'anges  dans  les  huit  angles  et  un  Christ 
avec  une  image  de  chaque  côté  dans  le  centre.  Provient  du  couvent  de  Ste.  Catherine  des 
moines  dominicains;  il  est  placé  dans  la  paroi  comprisse  entre  les  deux  balcons  du  rez-de- 
chaussée. 

N."  53. — Centre  de  vôute  avec  deux  anges  qui  soutiennent  un  écusson  dont  le  fond  est 
très  divisée;  il  est  placé  dans  la  paroi  à  gauche  et  provient  du  couvent  de  Jérusalem . 

2V.0  54. — Écusson  placé  dans  la  paroi  latérale  à  droite  et  de  même  origine  que  le  fragment 
précèdent. 

Au  dessous  de  chacun  de  tous  ces  fragments,  et  entre  les  ouvertures  practiquées  dans  les 
murs  il  y  à  des  carreaux  de  revêtement  de  ceux  qui  correspondent  aux  n.os  41 -.45-46-48-50-59- 
60  et  62  de  la  section  A.  du  Catalog'ue. 

2V.°  55. — Écusson  soutenu  par  deux  anges,  et  placé  à  la  façade  du  premier  étage  ou  il  sert 
de  piédestal  à  la  statue  décrite  au  numero  suivant.  Provient  du  couvent  de  Jérusalem. 

N°  56. — Vierge  byzantine  en  marbre  blanc  qui  repose  sur  le  fragment  indiqué  précéden- 
ment.  Sa  forme  très  primitive  est  assez  endommagée  par  l'action  du  temps.  Elle  fut  trouvée 
en  pratiquant  une  excavation  à  Martorell. 

2V.°  5y. — Écusson  de  pierre  d'assez  grandes  dimensions  soutenu  par  deux  anges  et  placé  à 
la  partie  supérieure  de  la  façade.  Provient  d'uu  ancien  couvent  de  Cervera. 

Comme  au  premier  étage,  les  murs  sont  revêtus  à  leur  partie  inférieure  de  carreaux  des 
XVIIe  et  XVIIIe  siècles  correspondant  au  numero  23  de  la  section  A.;  2  et  13  de  la  sec- 
tion B.  et  à  quelques  autres. 


* 


60 


1 

7+ 


Escalier  principal 

N."  58  et  5g. ~ Deux  boules,  l'une  en  marbre,  a  la  partie  inférieure  et  l'autre  en  bois, 
proviennent  la  première  du  couvent  del  Carme?i.  et  la  seconde  du  couvent  de  Jérusalem. 

Entre  les  deux  piliers  qui  les  Soutiennent,  on  voit  la  balustrade,  recouverte  de  carreaux 
des  XVe    et   XVIe    siècles  et  qui  produit  un  effet  magnifique. 


Constructions  du  jardin 

N.°  6o. —  Grosse  pierre  servant  d'appui  au  sopha.  Forme  uni- espèce  de  frise  divisée,  par  des 
groupes  de  trois  stries  en  cinq  espaces  dans  lesquels  on  voit  des  épées,  des  casques  et  d'autres 
trophées  de  guerre,  avec  tous  les  caractères  de  l'époque  romaine.  Provient  de  la  porte  d'une 
ancienne  maison  de  la  rue  de  V Hospital  qui  appartenait  aux  religieuses  du  couvent  de  Jérusa- 
lem avec  lequel  elle  communiquait. 

iV."  6  i  et  62. — Ce  sont  les  pierres  laterales  du  sofa.  Elles  formaient  la  partie  supérieure  de 
ileux  colonnes  de  coin  avec  leur  chapiteau;  proviennent  du  couvent  del  Catmen. 

N."  63 . — -Fragment  représentant  un  ange  avec  un  livre  dans  les  mains:  il  couronne  le 
sopha  et  provient  du  couvent  de  Jérusalem. 

L'assiette  et  le  dossier  du  sopha  sont  revêtus  de  carreaux  coloriés  du  XVII  siècle  dont  les 
exemplaires  dit  été  décrits  dans  la  section  ('. 

N."  64.. —  Fragment  très  bien  sculpté  représentant  un  ange;  placé  au  dessous  du  piédestal 
de  la  statue  de  St,  Antoine  décrite  plus  loin;  provient  du  couvent  de  Ste.  Catherine. 

N.  65.  —  Pierre  dont  le  travail  est  très  simple  mais  soigné;  elle  sert  de  piédestal  à  St.  An- 
toine; nous  en  ignorons  la  provenance. 

A."  66.  Abaque  de  chapiteau  en  marbre  blanc,  ornée  de  rosaces  qui  soutient  St.  An- 
toine. Provient  d'une  ancienne  maison  particulière  de  Barcelone. 

X.°  67. — Belle  statue  en  marbre  blanc  représentant  St.  Antoine  avec  un  livre  et  une  cloche 
à  la  main  et  un  cochon  aux  pieds.  Elle  est  d'un  travail  admirable  et  provient  de  l'autel  piin- 
cipal  du  célèbre  monastère  de  Poblet. 

N.°  68  et  6ç. — Deux  petits  fragments  avec  des  rosaces.  Ils  soutiennent  les  piliers  de  la 
niche  décrite  ci-dessous. 

N.°  70. — Niche  en  forme  d'écaillé,  portant  une  inscription  incomplète  et  la  date  1687.  Nous 
en  ignorons  la  .provenance. 

A  \°  y  1 . — Ecusson  de  Barcelone  orné  de  feuilles  tout  autour  et  coarouné  par  la  traditio- 
nelle  chauve-souris  et  un  casque.  Il  est  placé  au  dessous  de  la  niche  de  St.  Antoine  et  porte 
gravée  dans  sa  partie  inférieure  la  date  1696.  Provient  de  la  façade  d'une  maison  nommé  el 
Pastim  que  la  municipalité  fit  construire  à  la  rue  de  Tallers  après  la  fameuse  révolution  du 
pain. 

N ."  7 2  et  73. — Deux  écussons  comme  ceux  qui  ornent  les  deux  façades  déjà  décrites  et 
qui  proviennent  aussi  du  couvent  del  Carmen. 

Les  fragments  précédents  (du  n."  04  au  n."  73),  combinés  avec  des  carreaux  coloriés,  dont 
diverses  exemplaires  ont  été  décrits  dans  la  section  C.  forment  un  artistique  lavoir  qui  res- 
semble beaucoup  à  un  autel. 

N.°  7-/..  -Tête  de  méduse  de  grandes  dimensions,  provenant  des  Porta/s  de  Mar,  qui  fai- 
saient encore  partie,  il  y  à  quelques  années  à  peine  de  la  muraille  de  Barcelone,  et  qui  s'éle- 
vaient dans  la  Plaza  de  Palacio. 


61 


N.°  75-76  et  77. — Socle,  colonne  et  chapiteau  qui  soutiennent  un  bénitier.  Le  chapiteau 
provient  d'une  ancienne  maison   de  la  rue  de  Moneada. 

N.°  78. — Bénitier  en  pierre  rouge,  avec  une  main  qui  parait  la  soutenir.  Il  appartenait  à 
une  ermitage  des  environs  de  Martorell. 

N."  7 g  a  go. — Quatre  colonnes  cannelées  avec  leurs  chapiteaux  et  leurs  socles.  Provien- 
nent du  cloître  gothique  du  couvent  del  Carmen. 

À.0  gi. — Centre  de  voûte  qui  semble  être  du  XVIIe  ou  XVIIIe  siècle.  Provient  de  l'église 
de  Martorell. 

N."  Q2. — Aiguille  en  pierre  finement  travaillée,  avec  des  dessins  gothiques.  Provient  de  la 
Cathédrale  de  Barcelone  dont  il  devait  faire  partie. 

Les  fragments  précédents  depuis  le  n.°  74  forment  une  espèce  de  gloriette,  avec  une  fon- 
taine à  l'intérieur  et  dont  la  voûte  est  recouverte  de  carreaux  verts,  genre  demi-feuillé. 

JV.°  g3. — Fragment  représentant  un  monstre;  il  est  placé  sous  le  piédestal  de  la  statue  du 
n.°  95  et  provient  du  couvent  de  Jérusalem. 

N."  9_¿, — Chapiteau  orné  de  fleurs  sur  ses  quatre  faces  et  qui  sert  de  piédestal  au  saint  du 
n.°  95;  nous  en  ignorons  la  provenance. 

N.°  g5. — Saint  inconnu  (probablement  St.  Biaise):  représente  unévêque  en  chasuble,  tenant, 
dans  une  main,  un  livre,  et  ayant  l'autre  dans  l'attitude  de  quelqu'un  en  train  de  donner 
qualque  explication;  à  ses  pieds  on  voit  un  animal  qui  parait  être  un  chien.  Cette  statue  est  en 
marbre  blanc  comme  celle  de  St.  Antoine  décrite  precédenment,  et  elle  provient  aussi  de  l'au- 
tel principal  du  monastère  de  Poblet. 

N.°  gô. — Bel  ange  finement  sculpté  avec  les  ailes  étendues  dans  l'attitude  du  vol  et  tenant 
dans  ses  mains  une  couronne.  Provient  du  couvent  de  Jérusalem. 

N.°  97-9S  et  gg. — Beaux  écussons  en  pierre  polychrome.  Touts  les  trois  sont  égaux,  deux 
sont  placés  dans  la  gallérie;  proviennent  du  couvent  del  Carmen. 

N."  100. — Centre  de  voûte  avec  l'Annonciation  de  N.  D.  placé  au  dessus  du  balcon  de  la 
gallérie. 

Avec  les  fragments  décrits  depuis  le  n.  93  sont  combinés  quelques  centaines  de  carreaux 
coloriés  qui  recouvrent  une  grande  partie  de  la  paroi,  formant  comme  un  tapis,  au  centre  du- 
quel, on  voit  un  tableau  représentant  le  martyre  de  Ste.  Eulalie,  formé  entièrement  par  des 
carreaux  décrits  à  la  section  C. 

N."  lui . — Petite  tête  en  pierre,  provenant  du  couvent  de  Junqueras. 

N."  102. — Vierge  en  marbre  blanc,  forme  gothique,  d'un  travail  soigné;  provient  du  cou- 
vent de  Ste.,  Catherine. 

N."  103  a  108. — Fragments  constituant  une  belle  fenêtre  gothique.  Provient  d'une  an- 
cienne maison  particulière  de  Barcelone. 

■  N  °  10g  a  1 18. — Socles  de  colonnes  de  forme  et  origine  variées. 

N."  1  ig  a  1 22. — Quatre  abaques  appartenant  à  des  chapiteaux  divers  qui  seront  décrits 
plus  Inin. 

N"  1 2 3  et  I2i\. — Deux  têtes  en  pierre  qui  paraissaient  servir  de  soutient  à  l'orgue  du 
couvent  del  Carmen. 

N."  125  el  126. — Deux  têtes  provenant  d'une  ancienne  maison  de  Barcelone,  dans  laquelle 
elles  soutenaient  le  linteau  de  la  porte. 

N."  1 27. — Pierre  sur  laquelle  on  voit,  sculpté  en  haut  relief,  un  lion  qui  est  sûrement  le 
symbole  d'un  des  quatre  évangelistes.  Provient  de  la  chapelle  de  St.  Michel,  sise  à  côté  de 
l'ancien  Hôtel  de  Ville  de  Barcelone. 

N."  12  8. — Autre  fragment  avec  un  lion  sculpté  en  haut  relief;  ressemble  au  précédent,  et 
provient  du  temple  de  Jérusalem. 

N."  12  g. — Une  colonne  salomonique  bien  travaillée;  provient  du  portail  d'une  ancienne 
maison  de  la  rue  de  Moneada  de  Barcelone. 


+■ 


62.! 


N.°  i3o.— Portion  de  colonne  et  chapiteau  destinés  à  être  adosés  au  mur.  Provient  du 
couvent  del  Cannai. 

A7.0  i3ï  et  1 3 2.  -Parties  supérieures  de  colonnes  adossées  au  mur  avec  leurs  chapiteaux; 
proviennent  du  couvent  de  Jérusalem. 

N.°  i33  à  ¡35. — Chapiteaux  gothiques  dont  nous  ignorons  la  provenance. 

AT.°  ¡36. — Ecusson  avec  la  croix  de  Calatrava  et  la  date  ¡638;  provient  de  l'église  du  cou- 
vent del  Carmen. 

N."  13J. — Socle  de  colonne  avec  l'insigne  du  Carmen;  provient  de  l'église  de  ce  même  nom. 

N."  1^8. — Linteau  de  pierre  avec  un  ange  au  milieu  et  un  buste  en  haut  relief  de  chaque 
côté;  provient  de  la  maison  de  l'avenue  de  Colon,  ou  selon  la  tradition,  habita  Cervantes. 

N.°  \3g  et  140. — Deux  colonnes  du  cloître  gothique  du  couvent  del  Garmén,  semblables  à 
celles  qui  sont  décrites  plus  haut. 

N."  141 .    -Petit  fragment  représentant  une  tête  de  moine;  provient  du  monastère  de  Poblet. 

N.°  1 42 . — Autre  petit    fragment,   représentant  en  bas   relief  un  moine;  même  provenance. 

N.°  14.3.  Artistique  chapelle  en  bois,  d'un  c^yle  baroque  mais  d'un  travail  délicat;  ren- 
ferme l'image  de  la  vierge  du  Rosaire.  Elle  est  placé  dans  la  salle  à  manger. 

N.  144.il  i63. — Plussieurs  pièces  de  vaisselle  des  XVIe  et  XVIIe  siècles,  provenant  du 
couvent  de  Jérusalem. 

N.°  164  et  i65. — Deux  amphores  romaines  trouvées  dans  une  excavation. 

N.°  166.  —Beau  retaille  gothique;  représente  St.  Etienne  et  provient  de  l'ancien  couvent 
des  Capucins  de  Martorell. 

N.  ib~] .  —  Christ  en  metal  éma-illé,  et  d'un  aspect  évoquant  celui  des  figures  égyptiennes. 
Il  fut  trouvé  dans  une  excavation  practiquée  à  Vilafranca  del  Panades. 

N."  /OiS'à  ///.--Quatre  beaux  écussons  polychromes  dont  deux  sont  égaux;  proviennent 
du  couvent  de  Jérusalem. 

N."  irj2.  —  Put  de  terre  vernie,  d'un  goût  moresque.  Il  était  placé  au  sommet  du  clocher 
d'Abrera. 

N  °  i/3. — Chapiteau  orné  de  feuillage  et  placé  près  de  la  mordelle  du  puits:  Provient  de 
la  Cathédrale  de    Barcelone. 


Chapiteaux 


N.°  174. — Provient  d'une  ancienne  maison  de  Martorell. 
.      N.°  1/5- — Chapiteau   roman,  avec  une  étoile  pour  tout  ornement;  provient  du  château  de 
Ko,  afort,  à  Martorell. 

jy_o  ¡  y(K — Chapiteau  byzantin,  orné  de  quatre  animaux;  provient  du  monastère  de  Poblet. 

N.°  777. — Très  primitif  et   très  simple;   provient   d'une  ancienne  maison   de  Martorell  qui 
avait  servi  de  prison. 

N."  118.  —  Provient  du  monastère  de  Ste.  Marie  de  Ripoll. 

N."  ijq. — Chapiteau  avec  des  têtes  tout  autour;  provient  du  cloître  roman,  détruit  aujour- 
d'hui, du  monastère  de  Montserrat. 

N."  180-18  1  et  182.  —  Chapiteaux  romans,  très  simples  comme  travail  et  qui  proviennent 
de  l'ermitage  de  Ste.   Margherite  à  Martorell. 

A.°  i83. — Petit  chapiteau  du  second  étage  du  cloître  du  couvent  del  Carmen. 


63 


N.°  184  à  1 81. ~ Chapiteaux  presque  semblables,  avec  des  dessins  en  bas  relief;  provien- 
nent de  maisons  particulières  de  Barcelone. 

¿V.°  188. — Chapiteau  d'un  goût  remarquable;  provient  du  couvent  del  Carmen. 

N."  18g  et  igo. — Chapiteaux  bien  travaillés  et  bien  conservés;  proviennent  d'une  ancienne 
maison  de  la  rue  de  Moneada  de  Barcelone. 

N."  igi  et  IÇ2. — Chapiteaux  gothiques  ornés  de  feuilles:  proviennent  d'anciennes  maisons 
de  Barcelone. 

N.°  ig3. — Chapiteau  byzantin,  très  primitif  et  dont  nous  ignorons  la  provenance. 

N."  1  g4  à  204.. — Chapiteaux  ayant  grande  ressemblance  entre  eux,  très  employés  dans 
l'architecture  gothique  et  dont  la  provenance,  peu  importante  d'ailleurs  est  très  variée. 


FIN 


64